Neuroscience in museums
Diversos autors
Building empathic encounters with cultural heritage to face change with confidence. Neuroscientific experiments took place in June 2025 at MAC-Barcelona as part of META-MUSEUM, a European project to engage new audiences and foster emotional engagement with cultural heritage.
100 anys de les intervencions de l’IEC a Olèrdola
Núria Molist
Les intervencions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola l’any 1921, van suposar un pas decisiu en la recerca, restauració i valoració del conjunt.
El tresor de les monedes de Sitges ara fa cinquanta-vuit anys
Àngels Casanovas i Romeu
Després d’un temporal de llevant van començar a aparèixer a la platja de Sitges, unes cridaneres monedes de plata.
Estratègia MAC 2025. De la planificació a l’estratègia: un enfocament àgil adaptat al context actual
Xavier Estivill
La situació actual ens mostra una realitat complexa, incerta i difícil per als servidors públics.
El vi i la vinya a Olèrdola. Tres mil·lennis d'història compartida
Xavier Esteve, Núria Molist i Gisela Ripoll
La producció i el consum de vi han estat estretament relacionats amb Olèrdola durant tres quartes parts dels 4.000 anys de la seva història
Col·laboració científica entre el MAC-CASC i el DRASSM
Rut Geli
Entre el 2 i el 10 de maig de 2023 el MAC-CASC va participar en l’excavació del derelicte Fort Royal 1 (Canes, França).
Les joies del Museu d'Arqueologia de Catalunya
Grup de Comunicació del MAC
Dia Internacional dels Museus 2020. “Museus per a la igualtat: diversitat i inclusió”
El crani ibèric d’Olèrdola i una nova torre de la muralla romana
Núria Molist i Jordi Principal
Troballa d’un crani humà d’època ibèrica i descoberta d’una nova torre de la muralla romana d’època republicana.
La moneda: passaport per a un viatge
Bartomeu Mascaró Barceló
Dins la boca per pagar al barquer de l'Inframon o sota el pal de la vela perquè la nau arribi a bon port... sovint les monedes valen molt més que el seu pes en or.
Un museu inclusiu: més que obrir portes
Bartomeu Mascaró Barceló
Escollint què contem i com ho fem, on excavem i en quins objectes recolzem les nostres històries, ens anem definint a nosaltres mateixos.
Èxit de la I Jornada L’ètica en les restes osteoarqueològiques
Núria Armentano
L’esdeveniment pretenia reflexionar sobre els reptes ètics que plantegen les restes antropològiques
Arqueòlegs a Cartago Vetus
Oriol Garcia Quera
Tres expedicions arqueològiques arriben a Olèrdola i n’observen els mateixos vestigis, però en segles diferents. Què hi busquen? Què s’hi troben?
Benvinguts i benvingudes al WikiMAC del Museu d’Arqueologia de Catalunya
El WikiMAC neix de la necessitat d’apropar l’arqueologia al públic més jove d'una manera àgil, interessant i atractiva.
Els mosaics: una porta a la quotidianitat del passat
Sonia Pujals
Els mosaics són significatius no només com a art, sinó com a evidència d'on i com vivia i pensava la gent.
ATENA: quan el museu aprèn en comunitat
Pep Marés Subirà
La comunitat entre docents i l'equip del MAC ha creat un Pla d’usos educatius per a la seu de Barcelona del MAC amb un procés col·laboratiu que activa una comunitat de pràctica i aprenentatge
Arqueologia experimental, entre la recerca i la difusió
Antoni Palomo
Una reflexió sobre l’abast de l’arqueologia experimental en la recerca i el seu desenvolupament aplicat en la difusió del patrimoni arqueològic.
Seminaris d’experimentació arqueològica al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Anna Maria Garrido i Antoni Palomo
Els seminaris d’arqueologia experimental celebrats l’any 2020.
Si aquest any i mig fos un estrat arqueològic
Bartomeu Mascaró Barceló
Un breu inventari de les troballes que he fet durant el temps que he treballat al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia
Anna M. Garrido Ferrer i Elisa Hernández Pastor
Un projecte col·laboratiu per difondre en línia el patrimoni arqueològic català
Diari de campanya: 75è Curs d’Arqueologia d’Empúries
Equip MAC Empúries
Aquest és un any molt especial per a la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ja que se celebra la 75a edició d’aquest curs.
Parlem dels ibers
Sonia Pujals
Els ibers van ser un conjunt de pobles de l’edat del ferro caracteritzats per una àmplia diversitat i riquesa cultural.
L’exposició “Iberer” i la projecció internacional de la cultura ibèrica
M. Carme Rovira Hortalà i Laurent Gorgerat
L’exposició és una cooperació de l’Antikenmuseum Basel und Sammlung Ludwig i el MAC.
El Magazín 03. L’enigma Iber. Arqueologia d’una civilització
Joan Muñoz
La publicació mostra en set capítols i sis enigmes els trets essencials de l'exposició.
L’enigma iber
Jusèp Boya i Busquet
«L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització»: una exposició d’art i arqueologia ibèrica al MAC.
El Molí d’Espígol, capital dels ilergets
Roser Arcos, Cristina Belmonte, Xavier Bermúdez i Jordi Principal
La ciutat ibèrica és el jaciment més important de l’antic poble ilerget conegut fins avui dia. Des del 2018 s’hi desenvolupa un nou projecte de recerca arqueològica.
El projecte d’excavació del fossat defensiu del Puig de Sant Andreu (Ullastret)
Gabriel de Prado
Una troballa clau que revela la sofisticació militar del Puig de Sant Andreu.
Retrats femenins romans: la col·laboració del MAC amb el projecte Antiquae Feminae
El museu col·labora en l’estudi dels retrats femenins romans per reconstruir-ne el significat, la història material i la seva difusió
Els dos salvaments de la pedra del Perolet
Jordi Principal
El periple de la famosa inscripció de Luci Emili Patern (IRC II, 54), s’ha d’entendre a partir de les circumstàncies i de les persones que hi van tenir relació.
El mosaic romà de Premià: de la descoberta a la posada en valor patrimonial
Ramon Coll, Agustín Gamarra, Maria José Garcia, Rosario Navarro, Marta Prevosti
Aquest mosaic va iniciar una sèrie de descobertes arqueològiques.
La conservación y restauración de las pinturas rupestres de La Roca dels Moros de Calapatà (Cretas, Teruel)
Gemma Barreda Usó
Article sobre la intervenció de restauració de les pintures.
Exposar l’art rupestre. El repte de principis del segle XX. Reproduccions de pintures rupestres al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Àngels Casanovas i Irene Garcia
El MAC Barcelona conserva una important col·lecció de reproduccions de pintures rupestres.
Les grans làmines del MAC
Antoni Palomo
Les grans làmines del MAC són una mostra excepcional de les millors eines de sílex de la prehistòria.
L’art ens va fer humans?
Sonia Pujals
Conèixer l’art prehistòric pot obrir la porta cap a una major comprensió de la nostra evolució com a espècie.
Neuroscience in museums.
Michela Benente, Gianluca D’Agostino, Daniel John Mangano, Valeria Minucciani, Francesco Paganelli, Sònia López Rovira, Joan Muñoz, Sandra Tello Grau
Building empathic encounters with cultural heritage to face change with confidence.
El Magazine del MAC: un nou projecte editorial del Museu d’Arqueologia de Catalunya
Joan Muñoz
Presentem el Magazine 02. Art Primer. Artistes de la Prehistòria.
La Ruta de l’Art Rupestre, Patrimoni Mundial de la UNESCO
Ana M. Garrido
Una experiència cultural única que connecta amb pintures prehistòriques de més de 8.000 anys, reconegudes per la UNESCO. Comença el recorregut al MAC Barcelona..
L’exposició «Art primer. Artistes de la prehistòria»: un viatge de 50.000 anys
Inés Domingo, Antoni Palomo i Carme Rovira
Una exposició que tracta l’art del vessant mediterrani de la península Ibèrica i que mostra l’origen de les manifestacions artístiques i els seus protagonistes.
Una col·lecció de xapes de guarniment (segles XIV i XV) adquirides pel MAC
Àngels Casanovas
Ornaments de parada, originàriament esmaltats amb vius colors, que lluïen els cavalls, els gossos i les aus de la noblesa.
Com reaccionarien les poblacions medievals a la COVID-19?
Laura Pallarés Viña i Núria Armentano i Oller
Els sistemes immunitaris de la Catalunya de l'Edat Mitjana a partir de l'antropologia.
La moneda eclesial. Pellofes i ploms
Àngels Casanovas i Romeu
Les pellofes i els ploms eclesiàstics es desenvoluparen en el si de l’església catalana i mallorquina exclusivament per al seu ús intern.
Girona, ciutat de trobadors
Ramon Buxó i Carme Baqué
El projecte «Girona, ciutat de trobadors», pretén donar a conèixer la cultura trobadoresca i la importància que en els segles XII i XIII va tenir a Girona.
La Base Documental del Centre Iberia Graeca
Xavier Aquilué
Les bases de dades digitals són un instrument imprescindible per a la socialització de les col·leccions dels museus. La d'Iberia Graeca és la més rica.
Els mites grecs són ficció o història?
Sonia Pujals
Què hi ha de realitat en els mites grecs? Llegeix l'article per saber-ho.
Qui eren els phoeniki?
Sonia Pujals
Els fenicis, inventors de la porpra, van actuar com a catalitzadors de cultura entre els principals bressols de la civilització.
Sota la mirada de Janus: storytelling com a arma d’emoció
Arturo de la Oliva
L’storytelling representa un dels pilars fonamentals d’IMPERIVM, integrant relats de profunda càrrega humana per tota l’exposició.
Sota la mirada de Janus: construir un imperium al segle XXI
Arturo de la Oliva
La innovació tecnològica i les noves narratives són pilars fonamentals en la nova manera d’entendre una exposició.
Viatge a la història per una experiència terapèutica
Daniel Salmerón i Toni Vidaechea
La Casa Jove La Marina i el Museu d'Arqueologia de Catalunya valoren molt positivament l'experiència.
Epictet, d’esclau al celler romà de Teià a llibert a la Barcino romana
Andreu Bosch i Rodoreda
Una instal·lació mil·lenària que, amb orgull, sentim antecessora de les nostres
Empúries, un port cosmopolita obert a les cultures mediterrànies. La inscripció bilingüe de Numas (segle I aC)
Joaquim Tremoleda
La placa bilingüe de Serapis mostra la primerenca entrada de cultes orientals a Empúries.
El projecte de recerca arqueològica de les antigues àrees portuàries d’Empúries
Pere Castanyer, Marta Santos, Joaquim Tremoleda, Elisa Hernández i Iolanda Puigdevall
Un projecte que explora els antics ports d’Empúries i el seu paper estratègic.
175 anys del Museu de Sant Pere de Galligants a Girona
Ramon Buxó
El 30 d’octubre de 2020, l’antic Museu de Sant Pere de Galligants commemora 175 anys d’història prestant servei a la societat gironina i catalana.
El vaixell romà Illes Formigues II
Rut Geli, Guillem Mauri i Joan Mayoral
El derelicte Illes Formigues II constitueix el primer jaciment arqueològic excavat a aquesta fondària amb metodologia científica a casa nostra, tot un repte tècnic.
Internet: el posicionament com a estratègia
Grup de Comunicació del MAC
El Dia Internacional dels Museus és un esdeveniment que permet als museus apropar-nos a la ciutadania.
Les Coves del Fem (Ulldemolins)
Antoni Palomo, Raquel Piqué i Xavier Terradas
Les Coves del Fem és un jaciment clau per entendre el procés que els grups humans van dur a terme per convertir-se en agricultors i ramaders.
Fent història del Museu. El cas d’Adela Ramon Lligué
Àngels Casanovas i Agnès Rupión
De Barcelona a Ciutat de Mèxic. Una història d'exili, biblioteques, dones i museus
L’ús de les fibres vegetals a la prehistòria i a la protohistòria
Anna Maria Garrido i Antoni Palomo
El Tercer Seminari d’Arqueologia Experimental
De la necessitat, virtut: a propòsit del nou blog del MAC
Jusèp Boya
El Museu d’Arqueologia de Catalunya presenta el seu nou blog enmig d'unes circumstàncies excepcionals
Un objecte arqueològic poc freqüent: la conservació i restauració d’un cistell del segle II dC del vaixell Aiguablava VII
Rut Geli i Cati Aguer
Com s’aconsegueix extreure un material orgànic tan fràgil i conservar-lo un cop extret de l’aigua?