«Art primer. Artistes de la prehistòria» és una exposició del MAC-Barcelona que ens permet descobrir la riquesa, els misteris i la bellesa de les primeres obres mestres del geni creatiu humà a la prehistòria i ens endinsa en els debats actuals sobre els seus orígens (fig. 1). L’exposició es va inaugurar el 22 de febrer de 2020 i s’ha prorrogat per poder-la visitar en el format original fins al proper 22 de novembre. Ara per ara és la major producció temporal de la institució; ocupa uns 900 m2, dividits en dues sales de la planta baixa.
Al darrere hi ha un gran esforç de documentació, de restauració i de gestió amb restadors nacionals i internacionals que han permès donar forma tangible a un discurs atractiu i enriquidor, sempre informat des de la ciència. Compta amb un repertori excepcional de peces que provenen de museus arqueològics i entitats administratives de dos àmbits geogràfics peninsulars: en el septentrional se situen el Museo Arqueológico de Asturias (Oviedo), l’Arkeologi Museoa (Bilbao), el Museo de Prehistoria y Arqueología de Cantabria (Santander), el Museo de Huesca i el Gordailua Gipuzkoako Ondare Bildumen Zentroa (Irún), i en la façana mediterrània, el MAC mateix (dipòsits de Barcelona i Girona), el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, el Museu Comarcal de Cervera, el Museu de Reus, el Museu Comarcal de la Conca de Barberà (Montblanc), el Museu de la Valltorta (Tírig, Castelló), el Museu de Belles Arts de Castelló, el Museu de Prehistòria de València, el Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó (Alcoi, Alacant) i el Museo Arqueológico de Alicante (MARQ).
La col·laboració de centres patrimonials de l’altra banda dels Pirineus, com ara el Musée Départamental de l’Ariège, el DRAC Occitanie – Service Régional de l’Archéologie i el Musée National de Prehistoire des Eyzies-de-Tayac,és també molt ressenyable. En clau quantitativa podem dir que aproximadament la meitat de les obres arqueològiques (lítiques, malacològiques, fauna i ceràmica) provenen de fora de Catalunya.
D’altra banda, tampoc no podem oblidar la cessió de mapes per part de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que se sumen a l’ampli repertori històrico-documental del MAC, així com la possibilitat de reproduir imatges i accedir a informació i elements connectats amb les primeres manifestacions artístiques catalanes i franceses, gràcies a la col·laboració de nombroses entitats públiques, com per exemple les integrades en la Ruta de l’Art Rupestre, i l’amabilitat de diversos investigadors.
Els debatuts orígens de l’art
La mostra tracta, com a element central, l’art del vessant mediterrani de la península Ibèrica, però ha volgut anar més enllà per tal d’analitzar l’art prehistòric des d’una perspectiva més àmplia: la dels seus orígens i la dels protagonistes. La proposta parteix, així, de tres asseveracions bàsiques: l’art és una manifestació essencialment humana; permet comunicar coneixements vinculats al món natural, al cultural i al simbòlic, i amb aquesta finalitat utilitza diverses estratègies al llarg del temps.
Els objectius principals d’aquesta iniciativa del MAC es sintetitzen de la manera següent: contribuir a la difusió del patrimoni rupestre del territori català i, per extensió, de la façana mediterrània; posar en valor les col·leccions pròpies del fons arqueològic del Museu, tot relacionant-les amb les d’institucions diverses, i molt especialment, donar a conèixer l’extraordinari fons documental propi vinculat (fotografies, reproduccions i calcs), el qual fins ara havia tingut una presència pública molt restringida.
Es vol donar resposta a preguntes bàsiques que pot plantejar-se qualsevol ciutadà amb sensibilitat, independentment de l’edat o formació acadèmica que tingui: què és art?, qui eren els primers artistes?, quan apareix l’art?, on?, per què es fa art ja a la prehistòria?, quina part ens n’ha arribat?, com s’investiga?, per què hem de conservar les pintures i gravats rupestres?, on podem visitar i apreciar directament aquest llegat?
Totes aquestes qüestions van trobant resposta al llarg de diversos àmbits temàtics, estructurats en dos espais diferenciats. La primera sala es dedica a conèixer els orígens, els trets generals de la producció i les formes de vida dels seus autors en les primeres etapes. Aquesta aproximació s’aborda d’una manera dual: en primer lloc, els inicis, és a dir, en el paleolític, i posteriorment fins al neolític, amb un zoom dedicat a les manifestacions llevantines.
El discurs s’inicia amb el debat dels Orígens de l’art i el paper dels neandertals en l’ús d’elements simbòlics de guarniment personal i les primeres manifestacions rupestres, unes troballes que es comparen amb les dels humans anatòmicament moderns, és a dir, nosaltres, i algunes d’elles resulten d’una antiguitat sorprenent. Per il·lustrar-ho es compta amb peces originals, una escenografia que mostra una figura d’una dona de neandertal i diversos recursos gràfics (fig.2).