Construir un museu nacional

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) va ser creat per la Llei 17/1990 de Museus, amb la categoria de museu nacional. D’acord amb la seva llei fundacional, el Museu té com a missió “mostrar permanentment els vestigis, fonamentalment de caràcter arqueològic, que, des de l'aparició de l'home, il·lustren l'evolució cultural de l'entorn”.

A partir dels museus arqueològics de Barcelona i Girona i dels jaciments amb museu d’Empúries, Olèrdola i Ullastret, entre els anys 1992 i 1995 es constitueix un museu nacional descentralitzat i estès pel territori. El 1996 s’hi afegeix el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, amb seu a Girona.

Els orígens: arrels institucionals

La seu de Barcelona té el seu origen en les primeres col·leccions arqueològiques municipals i provincials que finalment acaben reunides el 1935 quan s’inaugura el Museu Arqueològic de Barcelona a l’actual emplaçament a Montjuïc. Les col·leccions procedeixen del Museo de Antigüedades fundat al segle XIX amb col·leccions de l’Ajuntament i de l’Acadèmia de Bones Lletres, del Museo Lapidario y de Antigüedades (de 1867 a 1879), del Museo Provincial de Antigüedades (fundat el 1879), del Museu Martorell (municipal, 1882) i del Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona (1915, agrupament de les col·leccions de l’Ajuntament i la Diputació).

El conjunt arqueològic d’Empúries és un dels jaciments clau del MAC. El projecte d’excavacions sistemàtiques comença el 1908, impulsades per la Junta de Museus de Barcelona i sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch. La troballa de l’estàtua d’Asclepi el 1909 impulsa la continuïtat dels treballs arqueològics, paral·lelament a l’adquisició pública del jaciment i la seva protecció.

A Girona, el 30 d’octubre del 1845 la Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de la Provincia de Gerona manifesta la seva voluntat de crear un museu provincial. El nou museu fou instal·lat provisionalment a l’antic convent dels Caputxins del carrer de la Força, i poc després, el 1857, s’instal·la com a nova seu al claustre de Sant Pere de Galligants. El Museo Provincial de Antigüedades y Bellas Artes de Girona s’obrí al públic el 29 d’octubre del 1870, amb l’exhibició d’objectes procedents d’Empúries i de la ciutat de Girona.

A Olèrdola, l’any 1882 es duen a terme les primeres excavacions i, entre 1921 i 1928, sota l’impuls l’Institut d’Estudis Catalans i gràcies a Pere Bosch Gimpera i de Jeroni Martorell, es posen en valor les restes romanes i medievals amb diverses excavacions, la topografia i la restauració de l’església de Sant Miquel. El 1971 s’obre el recinte monumental i el museu monogràfic, després de l’adquisició per part de la Diputació de Barcelona l’any 1963.

La primera notícia escrita de l’existència de restes arqueològiques a Ullastret es remunta al 1931, quan Lluís Pujol i Messeguer va comunicar a l’Associació d’Amics de l’Art Vell la troballa d’un assentament al Puig de Sant Andreu. No obstant, ja a finals del segle XIX, J. de Chía havia dipositat ceràmiques ibèriques procedents d’Ullastret al Museu Arqueològic de Girona.

L'impuls republicà

El 1932, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat creen el Museu d'Arqueologia de Barcelona, unificant les col·leccions del Museu Provincial d’Antiguitats i el Museu d’Art i Arqueologia. També el Patronat del nou museu comença a gestionar el recinte arqueològic i les excavacions d’Empúries, on ja existia un petit espai expositiu des del 1917. El 1935, el museu es trasllada al Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició de 1929. Dirigit per Pere Bosch Gimpera, destaca per un enfocament didàctic i modern, innovador per a l’època.

A Empúries, l’any 1932 es reprenen les excavacions, que consoliden el jaciment com a referent de l’arqueologia clàssica. Al mateix temps, s’impulsen millores en la protecció del jaciment i en la promoció de la visita.

A Girona, el museu comença a preservar el patrimoni medieval, i l’any 1932 publica el catàleg de la col·lecció de pintura i escultura. Alhora, el museu s’obre a les primeres visites escolars.

A Olèrdola, una finca privada propietat de la família Abella de Vilafranca del Penedès, la Genernalitat de Cataluunya declara el conjunt com a Monument Històric Artístic l’any 1931.

Després de la descoberta del jaciment del Puig de Sant Andreu a Ullastret, el 1931, es realitza la primera visita de prospecció i s’encarrega el primer croquis topogràfic. El 6 de juliol de 1936, el president Lluís Companys signa el decret en el qual s’inclou el Poblat ibèric d’Ullastret al Registre del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya.

Malgrat aquest creixement en la conservació del patrimoni, la Guerra Civil interromp abruptament totes aquestes noves iniciatives institucionals i també les investigacions.

Quina va ser l’activitat en temps de guerra?

L’inici de la guerra, l’any 1936, atura el desenvolupament del museu de Barcelona, tot i que aquell mateix any va passar a anomenar-se Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Queda sota control exclusiu de la Generalitat, que assumeix la coordinació de tots els museus i col·leccions d’arqueologia del país. Per assegurar la seva preservació, els béns exposats al museu varen ser convenientment protegits i  fins i tot una part de la col·lecció es trasllada temporalment, primer a un dipòsit habilitat al Mas Perxés d'Agullana, i després a Suïssa, en la situació convulsa dels mesos finals de la guerra. El documental "Arqueologia a l'exili" parla d'aquesta època d'adaptació del museu a unes circumstàncies excepcionals.

A Empúries, la guerra acaba comportant, a partir del 1937, l’aturada dels treballs arqueològics i també de les obres, tot just iniciades, per a l’ampliació del museu. El jaciment havia patit l’excavació de diverses trinxeres relacionades amb la instal·lació d’una bateria de canons a la part alta de la ciutat romana.

A Girona, el gener del 1936, la Generalitat substituí les comissions de monuments pels patronats de cultura, però la de Girona es mantingué en actiu. L’esclat de la guerra obliga a tancar el museu, i com a Museu Arqueològic de Girona, fou integrat al Servei d’Excavacions i Arqueologia de Catalunya.

A Olèrdola, una finca privada aleshores, les forces republicanes utilitzen puntualment la torre romana com a lloc de vigilància de la costa i es crema l’interior de l’església amb el seu mobiliari litúrgic.

A Ullastret, malgrat l’interès que hi havia envers al jaciment, l’esclat del conflicte bèl·lic va impedir l’inici dels treballs arqueològics.

Reorganització i creixement durant la Dictadura

Un cop acabada la guerra, els museus de la Generalitat passen a dependre de les diputacions provincials. El Museu Arqueològic de Barcelona i el conjunt arqueològic d’Empúries són gestionats per la Diputació de Barcelona, mentre que la titularitat del Museu de Sant Pere de Galligants passa a ser assumida des de la Diputació de Girona, reobrint el 4 d’agost del 1939, com a Museo Arqueológico Provincial, ampliant l’espai expositiu amb la incorporació de la nau de l’església, oberta al culte fins al 1936.

Durant aquesta llarga etapa, el Museu Arqueològic de Barcelona, rebatejat novament amb aquest nom, creix i amplia les seves col·leccions. Es dona un nou impuls a la museografia, amb la incorporació de noves sales, com la dedicada a l’arqueologia ibèrica i els espais d’exposició de la important col·lecció de vidres.

A Empúries s’impulsen excavacions i treballs de consolidació i restauració amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’any 1961 s’inaugura una nova ampliació del museu monogràfic, després de la reconstrucció de l’església de l’antic monestir servita creat al segle XVII sobre una part de les ruïnes de la ciutat grega.

A Girona, la recuperació de l’activitat durant aquest període es forja en diferents actuacions, s’inauguren diverses sales i comencen diferents obres de restauració del campanar i l’entorn del monestir de Sant Pere de Galligants. L’any 1957, la Diputació de Girona crea el  Servicio de Investigaciones Arqueológicas per donar suport tècnic al museu, consolidant la tradició de conservació i cura dels objectes arqueològics del museu de Girona.

Olèrdola és adquirida per la Diputació de Barcelona l’any 1963 i s’inicien tasques de restauració de l’església de Sant Miquel i de la muralla. El dia 7 de novembre de 1971 s’obre el recinte al públic i s’inaugura el Museu Monogràfic d’Olèrdola, un edifici de nova planta.

A Ullastret s’inicien les excavacions arqueològiques l’any 1947 sota la direcció de Miquel Oliva i Prat i s’inaugura el museu monogràfic l’any 1961.

L’arribada de la democràcia marca l’inici d’una nova etapa

A partir de 1980, en el nou context polític i social de la transició democràtica i de la recuperació institucional de la Generalitat de Catalunya, comença també una nova etapa per als diferents equipaments patrimonials que, d’acord amb la Llei de Museus aprovada l’any 1990, havien de passar a integrar el Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya.

El Museu Arqueològic de Barcelona incorpora nous laboratoris i es projecta, a mitjans de la dècada de 1980, un important pla de renovació i reordenació dels espais, tot i que únicament es va poder emprendre una primera fase limitada a l’eix central de l’edifici.

A Empúries es desenvolupen en aquest període nous projectes d’excavació que aporten un avanç notable en la interpretació del jaciment, juntament amb actuacions per a la millora de la protecció i conservació les restes, així com dels serveis i recursos destinats als visitants. En el context de l’arribada de la flama olímpica a Empúries l’any 1992, es renova el museu monogràfic, amb la incorporació també, per primera vegada, de recursos audiovisuals.  Aquest mateix impuls condueix a la creació, per part de la Diputació de Barcelona, de l’organisme autònom Conjunt Monumental d’Empúries, amb l’objectiu de potenciar el jaciment i, en general, totes les activitats de recerca, difusió, conservació i manteniment, amb la vista ja posada en el traspàs a la Generalitat i en la seva integració al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

A Girona, l’any 1979 els fons artístics passen a formar part del Museu d’Art, creat el 1976, mentre que les col·leccions arqueològiques continuen a Sant Pere de Galligants, cosa que permetrà dedicar tot l’espai del monestir a museu arqueològic. Acabades les obres de restauració de l’església i el sobreclaustre, l’any 1981 es reobre com a Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, en una actuació conjunta de la Diputació de Girona i la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, amb aportació econòmica del Ministerio de Cultura. El mateix any, l’aleshores Servei d'Investigacions Arqueològiques passa a denominar-se Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, iniciant un impuls notable a l’arqueologia de les comarques gironines. A la vegada es funda un departament d’arqueologia subaquàtica, continuador dels treballs del Patronato de Excavaciones Arqueológicas Submarinas de la Provincia Marítima de Gerona, constituït per ordre ministerial el 1972. L’any 1994 s’inaugura el Centre de Pedret, on es  concentraran els serveis administratius i educatius i els de suport científic i tècnic al museu de Sant Pere de Galligants, i la nova seu del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (creat el 1992), que a partir de 1996 formarà part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

L’any 1983 s’inicien a Olèrdola les excavacions arqueològiques sistemàtiques. L’any 1998 s’inaugura una nova museografia al reformat Centre d’Interpretació i es dota l’equipament d’una aula taller i un espai polivalent. A partir del mateix any,  diferents projectes integrals acabaran posant en valor els principals monuments: les esglésies preromàniques i romàniques de Sant Miquel infra muros (2006-2008) i Santa Maria extra muros (2016-2017) amb les seves necròpolis (2006-2024), la muralla romana republicana (2012, 2021-2025), el castell residencial alt medieval (2025) així com la zona arqueològica de l’entrada al recinte amb restes des de l’inici de l’edat del bronze fins a l’edat mitjana (2000-2006).

A Ullastret, el 1976 poc després del seu descobriment, s’inicien les excavacions sistemàtiques al jaciment ibèric de l’Illa d’en Reixac. Les intervencions, que es perllongaran fins a mitjans de la dècada dels anys noranta, posaren de manifest la importància del jaciment, fet que propicià que la Diputació de Girona adquirís els terrenys. Entre 1982 i 1986 es descobreix i s’excava el tercer gran jaciment que conforma el conjunt ibèric d’Ullastret: la necròpolis de Puig de Serra (Serra de Daró). El 1992 els dos assentaments (Puig de Sant Andreu i Illa d’en Reixac) i el museu monogràfic són traspassats per la Diputació de Girona al Departament de Cultura en compliment de la Llei de Museus. El 1996 s’inaugura una remodelació del museu i una nova museografia que posa en valor la societat i cultura ibèrica.

El MAC avui

El MAC, tal com el coneixem avui, s’estableix el 1990, amb la Llei de Museus, però no serà fins al 1996, quan culminaran les transferències de les Diputacions de Barcelona i Girona a la Generalitat de Catalunya, que es conformarà l’actual MAC amb el museu arqueològic de Girona i el museu monogràfic d’Ullastret juntament amb els jaciments del Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac, als quals s’hi uniran des del 1995 el Museu Arqueològic de Barcelona i els jaciments d’Empúries i Olèrdola. El 1996 el MAC assumeix també la gestió del Centre d’Arqueologia Subaquàtica (CASC), que havia estat creat pel Decret 237/1992, depenent de la Direcció General del Patrimoni Cultural, amb les funcions d’inventariar, protegir, estudiar, conservar i difondre el patrimoni arqueològic submergit a Catalunya tant en aigües costaneres com interiors.

Des de 2014, el MAC està adscrit a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. En la seva vocació nacional i territorial, el MAC ha contribuït a articular el panorama museístic català, desplegant les directrius del Pla de Museus de Catalunya 2030.

El 1998, es crea La Ruta dels Ibers, un projecte de turisme cultural coordinat pel MAC, amb l’objectiu de donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del país.

L’any 2007 neix el projecte Iberia Graeca, per iniciativa conjunta del MAC i el Museo Arqueológico Nacional de Madrid, en el marc de la col·laboració entre el Departament de Cultura de la Generalitat, el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de l’Escala, amb l’objectiu d’impulsar la documentació i difusió del patrimoni arqueològic grec a la península Ibèrica.

El 2009, el MAC encapçala l'Arqueoxarxa, la xarxa temàtica de museus i jaciments arqueològics de Catalunya, i a partir de 2015, la seu a Girona del MAC acull l’oficina tècnica de la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona. L’any 2016 es va crear el Dipòsit de Patrimoni Cultural de Catalunya, ubicat a Cervera. Gestionat per MAC, custodia i gestiona part dels dipòsits de les intervencions arqueològiques a Catalunya.

Amb la col·lecció arqueològica més important de Catalunya i un valuós fons bibliogràfic, documental i fotogràfic, el MAC continua el projecte iniciat el 1932 a Barcelona per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, mantenint viu l'objectiu de preservar, investigar i difondre la riquesa d'aquest patrimoni, per seguir essent un museu modern i al servei de tothom en el segle XXI.