El Museu d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de l’estratègia que desenvolupa en relació amb la recerca, la formació i la difusió, du a terme diverses accions que tenen com a nexe comú l’ús de l’arqueologia experimental (AE). D’una banda, lidera i desenvolupa una extensa activitat en el marc de projectes d’investigació sobre qüestions tecnofuncionals de diverses produccions artesanals de la prehistòria. També participa, i hi dona suport, en la formació universitària del grau en Arqueologia de la UAB i del màster de la mateixa universitat, en què la pràctica experimental és la base de la formació. Pel que fa a la divulgació, el Museu inclou activitats demostratives i participatives en la seva oferta educativa, en què l’experiència té un paper essencial. Finalment, incorpora material gràfic i audiovisual a les seves produccions museogràfiques, en què la reproducció experimental de processos tecnofuncionals és essencial per a la difusió del missatge expositiu.
Des del MAC creiem que l’experimentació arqueològica és bàsicament una eina metodològica emprada en la recerca fonamental i que actualment s’ha establert, de forma cada vegada més consistent, en els àmbits de la formació formal i informal. El seu potencial pedagògic permet aplicar els resultats provinents de la recerca a la transferència i difusió en museus, parcs arqueològics, centres d’interpretació i centres educatius amb un èxit més que notable.
En el marc d’aquesta estratègia, el MAC ha desenvolupat dos seminaris d’arqueologia experimental l’any 2020, que inauguren tota una sèrie d’accions sota l’epígraf MAC-DEBAT i en els quals l’experimentació ha estat el nexe conductor de les propostes. Aquests seminaris van més enllà de la seva realització, ja que compten amb un programa d’accions relacionades que els donen més visibilitat, com ara informació a les xarxes, càpsules YouTube de les ponències i la preparació d’una publicació acadèmica digital de les comunicacions del segon seminari. Aquesta publicació respon a la necessitat de difondre entre el públic especialitzat i general els seminaris, congressos, cursos i jornades que es duen a terme en les diferents seus del MAC. D’altra banda, la irrupció de la pandèmia ens ha conduït a adaptar els actes a l’entorn en línia, fet que ha permès avaluar el gran potencial de la virtualitat.
Seminari d’art rupestre i experimentació
L’objectiu d’aquest seminari ha estat aportar eines teòriques i metodològiques que permetin als participants obtenir coneixements bàsics sobre l’art prehistòric, incidint en les novetats i els debats actuals des d’una perspectiva diacrònica àmplia.
El Seminari, dirigit a estudiants, investigadors, educadors i públic interessat, es va fer en el marc de l’exposició “Art Primer. Artistes de la Prehistòria”, del 4 al 6 de març de 2020.
Es va organitzar en tres jornades, cadascuna independent de les altres, de manera que les inscripcions al seminari es van poder fer a la totalitat de l’esdeveniment o per sessions. La segona i tercera jornades, centrades en l’ús de les tecnologies digitals i en l’experimentació, tenien limitada l’assistència a un màxim de 25 persones, ateses les característiques pràctiques i els requeriments de cada una de les sessions.
La primera jornada va permetre obtenir una panoràmica de l’estat actual de la recerca en l’art prehistòric mitjançant la presentació de les darreres novetats científiques i els grans debats d’actualitat sobre l’art paleolític i postpaleolític. A continuació es detallen els ponents i les comunicacions que van presentar:
João Zilhão (ICREA-UB) aprofundí en el debat de l’origen de l’art prehistòric i els resultats de la investigació en curs sobre la datació de l’art rupestre mitjançant el mètode de la sèrie d’urani, amb especial èmfasi en els resultats obtinguts amb més de 65.000 anys d’antiguitat als jaciments ibèrics de La Pasiega, Maltravieso i Ardales.
Diego Garate (Universitat de Cantàbria) aportà al debat de l’art paleolític francocantàbric nous descobriments al País Basc, que matisen i modifiquen el que es coneixia fins al moment. De fet, durant tot el paleolític superior l’expressió gràfica serà senyal d’identitat de les societats assentades al voltant del golf de Biscaia, tant en el suport parietal com en el moble, que utilitzaven diferents temes, combinacions, convencions o recursos tècnics en el temps i en l’espai.
Marcos García (Universitat Complutense de Madrid) abordà l’artpaleolític de la regió mediterrània i els nous descobriments en els últims anys que han canviat el panorama de tradicional aïllament que la investigació considerava. Nous conjunts d’art rupestre i moble mostren la presència de manifestacions durant un lapse de temps dilatat (inclosos els moments finals dels grups caçadors-recol·lectors), en un àmbit geogràfic més gran i en contextos arqueològics diferents.
Inés Domingo (ICREA-UB) explorà en la seva ponència un canvi singular en la història de l’art prehistòric, el naixement de l’art narratiu, que a Europa està ben representat pel que coneixem com a art rupestre llevantí. L’art llevantí introdueix novetats significatives en els temes representats, les persones, els objectes, vestits i adornaments i les seves accions, i també en les formes d’articular els motius als panells a través d’escenes narratives plenes de moviment. Aquests continguts no havien estat mai vistos en l’art prehistòric anterior en aquesta part del món.
La segona jornada es va centrar a familiaritzar els participants amb les eines bàsiques de documentació de l’art rupestre i en el processament d’imatges per models 3D, a través de l’ús de diferents softwares que es troben al mercat. La docència la va dur a terme el Prof. Dr. José Luis Lerma, catedràtic del Departament d’Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València (UPV). El programa es va estructurar en un primer bloc teòric i un altre de pràctic, que va permetre als participants fer un model 3D d’un objecte de la col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
La tercera jornada es va centrat en la pràctica experimental, amb una primera sessió a mode de marc teòric introductori sobre l’arqueologia experimental a càrrec d’Antoni Palomo (MAC-Barcelona), que presentà l’arqueologia experimental com una eina indispensable per aplicar el mètode científic. Posteriorment les dues darreres sessions, essencialment pràctiques, es van centrar en l’obtenció i transformació de la matèria colorant en l’art prehistòric, i l’experimentació en gravats paleolítics. La primera, conduïda per Àfrica Pitarch (UB) i Neemias Santos (UB), abordà la cadena operativa dels pigments des de la seva obtenció fins al seu transport, processat, utilització i, en darrera instància, abandó. La darrera sessió, de la mà de la professora de la Universitat de Salamanca Olivia Rivero, va permetre conèixer què és el gravat paleolític i com es desenvolupava l’aprenentatge artístic, així com les claus de què disposem per interpretar-lo actualment.