Una lluita constant contra el pas del temps
Als laboratoris de conservació i restauració es treballa amb l’objectiu constant de frenar el procés de deteriorament i evitar la destrucció i la pèrdua del nostre patrimoni cultural.
Des del laboratori es procura donar servei a les diferents seus del Museu, i cada any es restauren nombrosos objectes arqueològics de naturalesa molt diversa (bronze, ceràmica, ferro, ivori, mosaic, os, pedra, pintura mural, plata, plom, vidre, etc.) i de cronologia i context d’aparició molt variada (des del Paleolític fins a l’Edat Mitjana o l’època Moderna). Aquesta gran heterogeneïtat de materials i cronologies, obliga a estudiar cadascuna de les característiques, patologies i graus de conservació presents a les nostres col·leccions i a aplicar les mesures correctives i els tractaments necessaris específics per cadascun d’ells.
De manera general, es prioritzen les peces que custodia el propi museu, atès que n’és el responsable de la seva preservació, investigació i difusió; i la seva funció és intervenir directament sobre aquells elements arqueològics que presenten un estat deficient, preparant-los per ser exposats a les sales permanents del museu, per participar en exposicions temporals o bé per que són motiu d’estudi d’algun investigador.
Una altra línia d’actuació és la conservació preventiva aplicada a les sales d’exposició i a les diferents sales de reserva del museu. El control de tots els agents externs que poden generar noves degradacions en el patrimoni: com mantenir les col·leccions en correctes condicions de temperatura, humitat ambiental i de il·luminació, que les manipulacions, embalatges i trasllats siguin els apropiats, assegurar l’absència de plagues i d’altres possibles assalts, entre d’altres paràmetres, són factors essencials en el compromís adquirit vers el patrimoni.