De Constantinoble a Barcelona

L’església de Sant Polieucte es va construir a Constantinoble entre els anys 524 i 527, convertint-se en un dels edificis més grans de la ciutat fins a la construcció de l’església de Santa Sofia pocs anys després. El decurs històric de tots dos edificis fou antagònic, en vista que Sant Polieucte va ser destruïda en el transcurs de la quarta croada, el 1204.

La gran qualitat arquitectònica de l’església va esperonar a què el monumental edifici patís l’espoli dels conqueridors, dispersant diversos fragments per la Mediterrània europea. Es desconeix com aquest capitell va arribar a Barcelona, però la hipòtesi més versemblant és que ho va fer des de l’illa de Sicília, conquerida pels almogàvers l’any 1282.

El capitell va romandre a l’església de Sant Miquel de Barcelona fins a la revolució de 1868. Després, va ser traslladat a l’església de la Mercè, on va ser utilitzat com a pica baptismal fins a l’any 1936, moment en què arriba al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

La reconstrucció digital dels monuments bizantins

El projecte Byzantium 1200 és una iniciativa que a recrea digitalment, mitjançant reconstruccions tridimensionals, els principals monuments bizantins de Constantinoble tal com podien haver estat al voltant de l’any 1200, abans de la devastació causada per la Quarta Croada. A partir de plànols, restes arquitectòniques i treball historiogràfic especialitzat, ofereix una visió visualment molt rica de l’antiga ciutat imperial. 

Un dels edificis representats en aquestes reconstruccions és l’església de Sant Polieucte. Les recreacions de Byzantium 1200 permeten contextualitzar visualment l’entorn original del capitell, ajudant-nos a imaginar el seu lloc en l’esplendor arquitectònica de Sant Polieucte abans que la història en dispersés les seves restes per Europa, fins a acabar —de manera excepcional— a Barcelona.