De l'excavació al laboratori

Al laboratori de conservació-restauració del MAC Girona, la restauradora Judit Birosta ha iniciat diverses intervencions de neteja de peces de vidre arqueològic.

Aquest és el cas d’aquesta ampolla, procedent d’Empúries, de mitjans del segle I dC.  És  translúcida amb un lleuger to verdós, cos prismàtic de base quadrangular i nansa. Com moltes de les ampolles d’aquest tipus, que eren contenidores de líquids,  a la base s’hi identifica una  marca en relleu consistent en una corona de llorer. Aquest distintiu permetia identificar tan el fabricant o la propietat dels productes.

Els vidres recuperats en excavació mostren sovint canvis derivats tant de la seva composició i tècnica de fabricació com de les condicions del sòl on han estat enterrats. La pèrdua de transparència o les característiques irisacions del vidre alterat es combinen habitualment amb dipòsits de terres adherides, sovint carbonatades.

El diagnòstic del vidre

Abans d’iniciar qualsevol neteja, és essencial conèixer el comportament químic del suport de vidre i dels dipòsits en superfície aliens a la peça. En aquest sentit la proposta d’intervenció va encaminada a fer neteges amb solucions aquoses amb un pH controlat.

Per aquest procediment es requereixen anàlisis prèvies de pH i conductivitat, que permeten ajustar amb precisió els sistemes de neteja i garanteixen la compatibilitat amb el material original, a l’hora que eliminen o minimitzen les alteracions endurides . Aquestes, es duen a terme mitjançant petits discs de gel elaborats amb aigua desionitzada gelificada amb agarosa al 5 %. Els discs es col·loquen durant uns vint minuts en zones representatives de la peça —tant en superfícies de vidre aparentment netes com en zones amb dipòsits o alteracions—, assegurant sempre un bon contacte per obtenir lectures fiables. Posteriorment es mesuren el pH i la conductivitat dels discs amb equips específics de laboratori.

El vidre presenta generalment un pH de seguretat al voltant de 8, tot i que aquest valor pot variar segons el grau d’alteració de la superfície. Els resultats obtinguts permeten preparar solucions de neteja amb pH controlat, ajustades a les característiques específiques de cada peça i sempre dins del rang segur per al material.

En els processos de neteja, l’ús de gels és especialment útil ja que permet aplicar-los de manera localitzada, controlar el temps d’acció i evitar que penetrin en microfissures o zones debilitades del vidre. D’aquesta manera es poden eliminar incrustacions i restes minerals respectant al màxim la superfície original i garantint l’estabilitat futura de les peces.