El déu grec de la fecunditat al panteó romà

Aquesta escultura representa al déu Príap, divinitat grega que va ser incorporada al panteó romà en època hel·lenística. Es tracta d'una divinitat menor i tardana, els grecs no van parlar-ne fins al segle IV aC, representada sempre amb el seu atribut més característic, que era un fal·lus enorme en erecció. 

Aquest immens fal·lus que mostra públicament simbolitza el seu patronatge vinculat a la fecunditat. Per mitjà d’aquest i de la seva túnica aixecada, el déu subjecta fruits i flors en relació amb els camps, els horts i els jardins.

La pedra per fabricar l'escultura va ser extreta de la muntanya de Montjuïc, no gaire lluny d'on es va trobar l'any 1848, al barri d'Hostafrancs. Ateses les seves grans dimensions i el seu lloc de descoberta, es pot interpretar que l'escultura hauria format part d'una vil·la suburbana d'època romana.

Un déu inspirador

En època hel·lenística, Príap va protagonitzar un gènere poètic específic, el priapeu, que els romans van importar i desenvolupar com a gènere humorístic al final de la República i en època d'August.

El primer gran poeta romà de qui es conserva un priapeu és Horaci; l'últim és Marcial, a la segona meitat del segle I dC. De Marcial són aquestes mostres, en que el déu sol prendre l'aparença d'una estàtua. 

El guardià de l'hort

El repertori iconogràfic mostra l’estret vincle entre la divinitat i la fertilitat dels productes del camp, com ara les collites o el bestiar. Aquest lligam es reflectia físicament als horts i jardins, els quals eren embellits amb aquest tipus d’estatuària que, a més de decorativa, proveïa de bon fat.

Posada a l'entrada d'un jardí o d'un hort, l'estatua de Príap tenia l'encàrrec de guardar-ne la fruita per compte de l'amo i als lladres, és clar, els atemoria amb l'amenaça gegantina de la seva arma...