El jaciment de Can Piteu-Can Roqueta, situat a Sabadell, constitueix un dels conjunts arqueològics més rellevants de la fi de l’Edat del Bronze i l’inici de l’Edat del Ferro a Catalunya. L’element més emblemàtic d’aquesta necròpolis és, sens dubte, l'urna cinerària, que reflecteix els canvis en els rituals funeraris de les poblacions preibèriques en un període en què la incineració era la pràctica dominant.

Aquestes urnes són vasos de ceràmica fets a mà, de formes bicòniques o globulars, sovint decorades amb acanalats, sobretot durant el Bronze final. El ritual consistia a cremar el difunt en una pira i dipositar-ne les restes òssies netes, és a dir, sense cendres, a l'interior del recipient que, finalment, col·locaven dins una petita fossa excavada. Aquestes peces no eren simples contenidors; sovint anaven acompanyades d'un aixovar format per petits objectes de bronze. Ja a l’Edat del Ferro, les fosses es van fer més grans per allotjar un elevat nombre de vasos d’acompanyament de formes diverses i un aixovar metàl·lic també més nombrós i variat que inclou els primers objectes de ferro que arribaren al nord-est peninsular.

La gran densitat de tombes trobades a Can Roqueta ens parla d'una societat complexa i plenament assentada al territori. Les urnes no només ens han permès entendre les seves creences sobre la mort, sinó que l'anàlisi de la seva manufactura ens revela una artesania local sofisticada. D’altra banda, la riquesa d’objectes metàl·lics documentats (més de 500) evidencia clarament la profunda connexió amb els corrents culturals del Golf del Lleó i les xarxes comercials meridionals, sovint vinculades als fenicis.