Recorre Catalunya a través dels vestigis de la cultura ibèrica
La Ruta dels Ibers és un projecte cultural liderat pel MAC que té com a objectiu divulgar i posar en valor la cultura ibèrica i els seus jaciments.
La ruta et convida a descobrir 7 itineraris que recreen l’estructura dels antics poblats ibèrics de Catalunya.
Formada de diverses tribus, la cultura ibèrica és una de les més misterioses, ja que la seva llengua encara no ha estat del tot desxifrada.
Desenvolupada a Catalunya entre els segles VI i I aC, va suposar la incorporació de les nostres terres a l’escenari de civilitzacions històriques de la Mediterrània.
Formada per 30 jaciments i museus dedicats a la cultura ibèrica, a la ruta hi trobareu ciutats, pobles, fortificacions, torres, museus... monuments espectaculars que us permetran descobrir aquest enigmàtic poble.
Els ausetans habitaren la Plana de Vic i les serralades que l'envolten. Els seus poblats fortificats s’aixecaren en llocs estratègics que dominaven el territori. Les fonts clàssiques ja en parlen d’aquest poble. Van ser una de les poques tribus ibèriques catalanes que va encunyar denaris de plata, a més de moneda de bronze, amb la llegenda ausesken (dels ausetans).
Es troba dins del Parc Natural del Montseny. Era una important fortificació amb antecedents a l’edat de bronze, que controlava el Collformic, una de les vies de penetració a la plana des de la costa i el Congost. Cap a l’any 450 aC es va bastir una muralla rectilínia, que tancava l’istme de la península del Montgròs, que va ser substituïda cap a l’any 300 aC per una altra més sòlida que s’aixecà en successives fases al llarg del III aC. A més, la defensa es va reforçar amb un fossat amb l’escarpa fortificada, parapets i bastions. El resultat va ser una barrera imponent de 160 m de longitud i una amplària que oscil·la entre 6,5 m als indrets de més fàcil accés i 1,5 m als extrems, on els penya-segats naturals van ser realçats per les pedreres utilitzades per a la construcció del monument, per facilitar la defensa.
Horaris: Obert permanentment. Visites guiades alguns diumenges de 10:00 a 12:30. Imprescindible fer reserva prèvia a visitamontgros@gmail.com
Adreça: Al sud-est del municipi del Brull (Osona), dins del Parc Natural del Montseny. El Brull, Barcelona.
El Casol de Puigcastellet és una fortificació situada en un dels primers turons alçats de les Guilleries, des d’on es controlava l’accés natural entre la Plana de Vic i les terres baixes gironines seguint el curs del Ter. La fortificació respon a un traçat urbanístic preconcebut, que per la seva tipologia s'anomena fortificació de barrera. Està formada per un gran pany de muralla rectilínia, amb una torre central adossada i, a l’interior, onze murs que compartimentaven àmbits destinats a habitatges o magatzems. La construcció es va fer servir durant poc més de 50 anys, entre el 250 i el 200 aC, coincidint amb l’època convulsa de la conquesta romana. La gran entitat de l’estructura constructiva i la breu ocupació fan suposar una participació supralocal per a la planificació i l’execució.
Horaris: Jaciment obert permanentment
Contacte: Tel. 93 812 23 29 / 93 812 20 54
Adreça: Ajuntament de Folgueroles. Can Dachs - Centre d’interpretació. Pl. Verdaguer, 2. 08519 Folgueroles, Barcelona.
L’Esquerda està situada sobre els espadats d’un dels meandres que fa el riu Ter abans d’endinsar-se a les Guilleries. Des d’aquest punt es domina tota la plana de Vic i les muntanyes que l’envolten, amb un domini visual de 20 km a la rodona. És un enclavament estratègic ocupat des de la prehistòria fins a l’edat mitjana. Amb evidències d’un nivell de la fi de l’edat del bronze final (s. VIII-VII aC), un altre de la primera edat del ferro, i del període ibèric antic (s. VI-V aC), la ciutat ibèrica de l’Esquerda va viure un període de plenitud entre els segles V i III aC. D’aquesta època en destaca la muralla amb tres torres massisses que flanquejaven l'entrada a la ciutat i un carrer empedrat que la travessava de nord-sud. També es conserven carrers transversals, als quals s'obrien una sèrie de tallers. El conjunt es va refortificar durant el segle III aC i durant el segle II aC va patir una important destrucció que va afectar tota la ciutat. L’ocupació ibèrica va acabar al segle I aC i s’abandonà completament durant el període romà imperial.
Horaris: De dimarts a divendres d’10 a 14 h., Dissabtes, diumenges i festius de 10.30 a 13.30 h. Dimarts d'entre l'1 d'abril i l'1 de novembre de 10 a 14 h. i de 17 a 19 h.
Contacte: Tel. 93 854 02 71
Adreça: Av. Pere Baurier. Museu Arqueològic de l’Esquerda. 08510 Roda de Ter. Barcelona
L'esquerda
El Casol de Puigcastellet, Folgueroles
El Turó del Montgròs, El Brull
Els ceretans van ocupar l’actual Cerdanya, on trobem jaciments situats per controlar els passos transpirinencs. Els lacetans, per la seva banda, es trobaven a l’actual Bages, Anoia, Solsonès i Segarra. Van ser derrotats per les tropes del cònsol Marc Porci Cató l’any 195 aC, famós per ordenar destruir totes les fortificacions iberes, acció que va suposar la fi de la seva civilització.
L'assentament del Castellot és un dels pocs poblats ibèrics localitzats al Pirineu i el més important dels ceretans localitzats fins avui. El jaciment es localitza a l’extrem i zona més elevada de La Corona, una terrassa natural avançada de la plana cerdana, un indret estratègicament situat que va facilitar el control del territori en moments claus de la història. La seva primera ocupació es data, a priori, del s. IV aC i hi pertanyen tan estructures de caire comunal (sitges d’emmagatzematge de cereals, una muralla i altre elements defensius...) com espais i elements domèstics (llars de foc, molins de mà, contenidors ceràmics...). L’assentament va ser objecte d’activitats diverses, com la ramaderia de grans herbívors, l’agricultura, la confecció de teixits o la metal·lúrgia. Per aquest assentament passà el general cartaginès Anníbal, de camí a combatre Roma, durant la 2a guerra Púnica. Posteriorment, rebé lleus influències del món romà (s.II-I aC) i després fou reocupat a l’alta edat mitjana (s.X-XII), període del qual es coneix una estructura que correspondria a la muralla del poblat. Actualment segueix en procés d’excavació, recerca i consolidació.
Horaris: Hivern (1 setembre – 30 juny): Dilluns a divendres: 8.00 – 15.00 h. (reserva prèvia al 972 895 001); Dissabtes: 11.00 – 14.00 h i 16.00 – 18.00 h; Diumenges i festius: 11.00 – 14.00 h.
Estiu (1 juliol – 31 agost): Cada dia: 11.00 – 14.00 h i 16.00 – 18.00 h (també festius, Nadal i Pasqua).
Contacte: 972895192 | museu@bolvir.cat, ajuntament@bolvir.cat
Adreça: Espai Ceretània, La Corona, 46. 17539 Bolvir
El poblat ibèric es troba a la localitat de Sallent, sobre un imponent turó que controla el riu Llobregat al seu pas pel Pla de Bages amb unes excel·lents vistes de Montserrat i els Pirineus. Aquesta estratègica posició permet entendre el jaciment, no tan sols com a nucli de poblament, sinó també com a centre de mercat, de relació, de protecció d’altres assentaments propers, de lloc de pas i de control territorial.
Tot i que hi ha certs indicis d’una ocupació prèvia, la fundació del poblat s’ha de datar dins la segona meitat del segle V aC i va estar ocupat fins els segle I aC. Des del seus orígens es configura com a nucli de poblament concentrat amb una important estructura defensiva prenent les característiques bàsiques dels clàssics oppida. En el seu moment d’esplendor, a principis del segle III, el poblat fou ampliat i arribà a ocupà una superfície total de 5.000m2. Actualment, les restes visitables representen aproximadament el 30% del total i són el resultat d’una llarga historia de recerca i excavacions.
Horaris: consultar aquí
Contacte: 671 405 483 | info@sallentturisme.cat
Ubicació: 41.808980, 1.888996
Poblat ibèric del Cogulló, Sallent
El Castellot, Bolvir
El jaciment de La Font de la Canya es troba a Avinyonet del Penedès, situat al mig del camp, al costat de les Caves Gramanosa i l’església de Sant Pere d’Avinyó. El jaciment ibèric de la Font de la Canya data del període comprès entre el segle VII aC (any 650) i l’I aC. Les excavacions arqueològiques han permès delimitar la superfície del jaciment en un total de 2,5 Ha. De totes les troballes que s’han extret es pot assegurar que la Font de la Canya era un nucli dedicat a l’emmagatzematge i a la redistribució de productes bàsics i de béns de prestigi que venien d’Europa i la Mediterrània. Els estudis arqueobotànics efectuats al jaciment del Turó de la Font de la Canya confirmen el rol d’aquest assentament com a bressol de la vitivinicultura al Penedès des de finals del segle VII aC (625-600 aC). Els centenars de pinyols carbonitzats i mineralitzats recuperats a les recents excavacions arqueològiques representen el conjunt més important i més antic documentat a dia d’avui a Catalunya.
Horaris: Visita guiada el segon i quart dissabte de cada mes a les 10.00 h
Contacte: 93 897 00 00 | info@turismeavinyonet.cat
Ubicació: 41.37154531815745, 1.7754502780000854
La Ciutadella Ibèrica de Calafell és un jaciment arqueològic dels ibers cossetans, excavat des de fa poc més de 30 anys. Es tracta d’un recinte fortificat davant del mar, fundat el s. VI aC i que amb l’impacte de la Segona Guerra Púnica, a finals del s. III aC viurà el seu moment final.
La particularitat d’aquest jaciment és el fet d’haver estat objecte d’una reconstrucció arquitectònica in situ, on s’hi ha aplicat metodologies pròpies de l’arqueologia experimental, així com la de ser un exemple de museografia didàctica, a partir de projectes desenvolupats per la Universitat de Barcelona. La Ciutadella permet el visitant entrar a les cases reconstruïdes, on s’hi exposen rèpliques d’objectes de la cultura material dels ibers, així com pujar a les torres de defensa a través d’una reproducció d’una torre d’assalt romana, facilitant al visitant la comprensió del passat mitjançant els elements museogràfics.
Horaris: consultar aquí
Contacte: 977 694 683 | calafellhistoric@calafell.cat
Adreça: Ctra. de Barcelona, km 141, 43820 Calafell
El jaciment de Rabassats, també conegut com el Bosc, és un petit establiment rural dedicat a l’explotació agrícola i l’emmagatzematge de cereals. És un tipus de jaciment que correspon a un model ben conegut a la Cessetània, amb exemples com Les Guàrdies (el Vendrell) o Fondo del Roig (Cunit). Es data entre finals del s. IV aC i finals del s. III – inicis del s. II aC. S’hi distingeixen diverses fases constructives: un primer moment identificat per estructures retallades a la roca i una segona fase a la qual correspon l’edifici actualment visible, d'uns 400 m2 de superfície, on es documenten les funcions residencials, magatzem i activitats domèstiques i artesanals. El conjunt es completa per diverses sitges per reserva de cereal i un sistema de basses o dipòsits per la decantació de líquids. Abandonat el jaciment, ja al s. I aC - s. I dC, s’aboca el cos d’un home adult (probablement ajusticiat) dins una de les basses, ja abandonada i parcialment reblerta.
Horaris: Obert permanentment
Contacte: 977 60 25 22 | turisme@nulles.altanet.org
Ubicació: 41.258213, 1.293262
La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l'edat del bronze (poc menys de quatre mil anys enrere) fins ben entrat el segle XX.
Dels primers pobladors ens han arribat les troballes d’una sepultura tumular situada prop de l’actual zona d’entrada. El primer assentament protegit per una muralla data dels inicis de l'edat del ferro (segle VIII - inici del segle VI aC).
Entre els segles V - IV i II aC, Olèrdola era un poblat fortificat dels cessetans, un dels pobles ibers que ocupava la zona costanera catalana. L'oppidum iber era de considerable extensió (3,5 ha). Els seus habitants s’instal·laren a la part baixa de la plataforma rocosa, adaptant l'estructura preurbana a l'orografia del terreny i aprofitant la muralla ja existent. A la dreta de la porta d’entrada del recinte s’hi concentraven diversos tallers artesans que funcionaren entre el segle IV i la fi del segle III aC, entre ells una ferreria i una tintoreria, la única documentada al món iber. El poblat va ser destruït durant la segona guerra Púnica, a finals del segle III aC. Tot i que va continuar al llarg del segle II aC, la muralla i les torres de la porta van quedar inutilitzades i van desaparèixer els espais productius, com la tintoreria i la ferreria. A més de la muralla, cases i espais artesanals, cal destacar la localització de nombrosos infants perinatals enterrats sota els paviments de les cases i la troballa d’un crani d’un home adult que provablement havia estat exhibit a la porta d’accés de la muralla.
Horaris: consultar aquí
Contacte: 93 890 14 20 | mac.olerdola@gencat.cat
Adreça: BV-2443, Castell d’Olèrdola s/n, 08734 Sant Miquel d'Olèrdola, Barcelona.
El conjunt arqueològic de Darró és un dels jaciments històrics més rellevants del litoral català. Situat a ponent de l'actual Passeig Marítim, aquest enclavament ofereix un viatge únic a través del temps, des dels primers assentaments ibèrics fins a la consolidació d'una vil·la romana plenament integrada en les dinàmiques econòmiques i culturals de la Mediterrània.
La ubicació de Darró no és casual. La seva proximitat a la costa i a antigues rutes marítimes va convertir aquest espai en un punt estratègic per a l' intercanvi comercial, el control del territori i el contacte amb altres cultures ja que des d' aquest promontori es dominava visualment el mar i l' entorn immediat.
El poblat ibèric de Darró es va formar com un assentament fortificat pertanyent a la tribu ibera dels cessetans que ocupaven el litoral central català. Els seus habitants es dedicaven principalment a l'agricultura, la ramaderia, la producció de ceràmica i el comerç amb altres pobles de la Mediterrània, especialment grecs i fenicis.
Horaris: consultar aquí
Contacte: 687917009 | infodarro@gmail.com
Adreça: Plaça d'Adarró, 3. 08800-Vilanova i la Geltrú
La Font de la Canya, Avinyonet del Penedès
La Ciutadella, Calafell
Rabassats, Nulles
Poblat Ibèric de Darró, Vilanova i la Geltrú
Conjunt històric d'Olèrdola
La Moleta del Remei esta situada en un petit puig a la vessant sud de la Serra del Montsià. El poblat era un enclavament costaner estratègic d'intercanvi comercial entre el riu Ebre i la Mediterrània.
El jaciment, entre el segle VII i VI aC, fou un nucli de població que establi contactes amb els comerciants fenicis. Destruït per un incendi cap al 600 aC; entre el segle V-II aC, ja en el període ibèric, el poblat redueix el perímetre, reforça les muralles i es convertirà en el punt d’intercanvi i redistribució dels cereals de la zona interior i dels productes del mercat mediterrani. El seu sistema urbanístic de la Moleta es defineix per un nucli tancat amb carrers de circumval·lació, habitatges de planta rectangular adossats a la muralla i diversificació d'usos i del tipus d'espais.
Horaris: Hivern: dissabte visita guiada a les 18 h, diumenge a les 12 h (anticipació de compra d'entrada).
Estiu: de divendres a diumenge d'11h a 14 h i de 16 h a 19 h. Visites guiades: dissabte a les 18 h, diumenge a les 12 h (anticipació de compra d'entrada).
Contacte: 977 73 20 13 | 653937204 | turisme@alcanar.cat
Adreça: Crtra. TP-3318, km. 5. Trencall. 43530 Alcanar, Tarragona
El poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja és un petit assentament fortificat, amb una superfície d’uns 900 m2, situat sobre un turó rocallós a la riba esquerra de l’Ebre. Ocupa l’extrem d’un abrupte esperó allargassat, i és totalment inaccessible pels vessants sud i nord, de manera que només s’hi pot arribar per l’extrem nord-est, on es va construir una muralla que fa de barrera. Té una ocupació entre finals del segle VI aC i el segle II-I aC, si bé la major part de les restes visibles se situen entre el segle V i finals del III aC.
Horaris: Obert permanentment
Contacte: 977 462 334
Adreça: Ctra. T-301 direcció Tivenys al final del camí d'Aldovesta. 43512 Benifallet.
El poblat ibèric del coll del Moro és un exemple d’assentament artesanal i manufacturer de la tribu ibèrica dels ilercavons. Per la seva posició estratègica va ser un assentament important per controlar els fluxos d’intercanvi comercial entre la costa i les terres de l’interior.
El recinte se situa sobre un turó aplanat i presenta una estructura fortificada amb una gran torre que domina tot el poblat des del punt més alt de l’assentament. Les excavacions arqueològiques han permès provar-hi l’existència d’una important activitat manufacturera, principalment relacionada amb la producció vitivinícola. S’ha documentat el que seria el trull de vi més antic de Catalunya, datat al segle III aC. A més, s’hi ha localitzat un taller destinat a la manufactura de teixits i pells; grans estructures d’emmagatzematge per guardar i conservar productes i creacions artesanals, i una zona destinada a habitatges.
Els orígens del poblat es remuntarien als segles VI-V aC. Després de la Segona Guerra Púnica (darrer quart del segle III aC) va passar de ser un recinte defensat per una torre-talaia a un poblat completament fortificat. Un altre element destacat del jaciment és l’existència de la necròpolis, una de les poques que s’han conservat a Catalunya pel que fa als poblats ibèrics.
Horaris: La visita al jaciment es fa únicament amb reserva prèvia a reservesmonuments.acdpc@gencat.cat o al 977 638 556.
Contacte: Tel. 93 316 27 40 - Ext 14402 | monuments.acdpc@gencat.cat
Adreça: Carretera Nacional 420, km 795.5. 43780 Gandesa (Tarragona)
L’enclavament de Kum-Castellet de Banyoles ocupa una plataforma elevada d’unes 4,5 hectàrees de superfície sobre l’anomenat turó de Banyoles, un punt estratègic per al control del riu Ebre. Tant per les seves dimensions com per la cronologia que presenta, la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles és un dels assentaments urbans ibèrics més remarcables de la Catalunya meridional. La seva principal funció hauria estat el control del comerç entre la costa i l’interior a través del curs del riu Ebre.
Les troballes arqueològiques que s’hi han fet, d’una importància excepcional, constitueixen l’anomenat tresor de Tivissa: un conjunt d’arracades, braçalets, anells i un petit tresor de vint-i-nou monedes. Posteriorment hi va aparèixer una figura d’una parella de bous de bronze i, més endavant, s’hi va produir la troballa més important, consistent en quatre pàteres de plata daurada, onze vasos d’argent i dos collarets de plata que formen un conjunt de peces votives ibèriques. Les peces, datades al segle III aC, són la millor mostra d’orfebreria ibèrica que es conserva a Catalunya.
Les successives campanyes arqueològiques han revelat l’existència de dues grans torres pentagonals que flanquejaven l’accés a la ciutat, grans i complexes unitats d’habitació, edificis de dimensions mitjanes que s’associen a la realització d’activitats productives o artesanals, especialment metal·lúrgiques, i un tercer tipus de cases, de dimensions més petites i una estructura simple.
Horaris: La visita al jaciment es fa únicament amb reserva prèvia a reservesmonuments.acdpc@gencat.cat o al 977 638 556.
Contacte: Tel. 93 316 27 40 - Ext 14402 | monuments.acdpc@gencat.cat
Adreça: Carretera Comarcal C-44, km. 24. Tivissa (Tarragona)
Emplaçament ibèric amb un complex d’estructures molt adaptades a la morfologia del terreny. Situat sobre un serral d’uns 100 m d’altura, en el punt mes pròxim del riu Ebre, l’establiment ibèric de Sant Miquel correspon a l‘etapa final de l’època ibèrica (últim quart del segle II aC - segona meitat del segle I aC). Hi havien dos sistemes defensius clarament diferenciats que responen a diverses etapes de planificació constructiva en un lapse de temps molt curt. Des del punt de vista constructiu i funcional correspon a la tipologia dels establiments en barrera. L’estratègica situació del turó de Sant Miquel explica que, durant la Guerra Civil, fos una posició dominant operativa de la qual, encara avui, podem veure vestigis com trinxeres, nius de metralladores…
Horaris: Amb reserva prèvia
Contacte: 977 40 57 81 | aj.vinebre@altanet.org
Ubicació: 41.174996, 0.605828
Ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, Tivissa
Poblat ibèric de Coll del Moro, Gandesa
Poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja, Benifallet
Sant Miquel, Vinebre
La Moleta del Remei, Alcanar
Situada al peu del vessant sud de la serra d’Almenara, la necròpolis d’Almenara (Agramunt, Urgell) és una necròpolis tumulària d’incineració de la primera edat del ferro datada entre els segles VIII-VII a. de la n. e.
Almenara és un exponent de les necròpolis de túmuls plans: unes construccions funeràries de planta arrodonida lleugerament sobrealçadades del sòl i delimitades per anells de pedra en un nombre variable, en què les restes incinerades es dipositaven en l’espai central dels túmuls, ja fossin abocades en el rebliment interior o bé dins d’una urna ceràmica. Aquest tipus d’estructures tumulàries són característiques de bona part de les necròpolis d’incineració de la vall inferior del Segre, entre les quals –per esmentar els casos més coneguts– es troben les necròpolis de la Colomina (Gerb, Noguera), la Pena (Torregrossa, Pla d’Urgell), Pedrós (Seròs, Segrià) o Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià).
Horaris: Obert permanentment
Contacte: 973 39 10 89 | turisme@agramunt.cat
Ubicació: 337433.33 4623381.42
La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca forma un conjunt arqueològic excepcional. Es tracta d’un dels jaciments arqueològics ibèrics més ben conservats d’Europa, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la cultura ibèrica.
La singularitat de la fortalesa rau en el sistema defensiu: la muralla, reforçada per dotze torres; el camp frisó de pedres clavades i un fossat. Però també en el sistema de control de les aigües, que a banda de fer-la encara més inexpugnable gràcies al fossat, permetia tenir accés a l’aigua a través d’un pou cisterna central encara que la fortalesa fos atacada. Tot plegat convertia els Vilars en una fortalesa inexpugnable.
Es va començar a construir a la primera edat del ferro, cap al 775 a.n.E. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana, els quals més tard protagonitzarien el procés d’iberització formant el poble ilergeta.
Es va construir a la plana en un lloc triat amb molta cura, a prop de l’aigua que discorria pel barranc de l’Aixaragall i sobre les millors terres de conreu. Era, però, una decisió ben meditada, ja que els permetria aixecar l’estructura urbanística preconcebuda i amb un impressionant dispositiu defensiu.
Horaris: Horari d’hivern (De l’1 d’octubre al 31 de maig): De 10h a 14h – Visita guiada a les 11h (caps de setmana i festius)
Horari estiu (De l’1 de juny al 30 de setembre): De 9h a 13h – Visita guiada a les 10h (caps de setmana i festius)
Contacte: 623014909 | turisme@arbeca.cat
Ubicació: 329419.61 4603886.95
El jaciment arqueològic de Gebut (Soses, Segrià) va ser excavat a inicis dels anys quaranta i durant dècades va estar abandonat i va patir una degradació sistemàtica. Tot i que l’any 1987 s’hi va realitzar una primera intervenció de documentació, no va ser fins al 2017 que va iniciar-se un projecte de recerca i de recuperació patrimonial gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida (UdL). A partir del 2018 les intervencions s’han realitzat en el marc dels projectes quadriennals CLT009/18/00039: La fortalesa dels Vilars i l'oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l'ethnos ilerget, i CLT009/22/00057: Habitar la plana: assentaments i explotació de la vall inferior del Segre (IV-I mil·lenni), liderats pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL.
Horaris: Obert permanentment. Consultar visites guiades
Contacte: 973 79 78 06 | ajuntament@soses.ddl.net
Ubicació: 289236.90, 4598508.47
La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol constitueix un dels vestigis més remarcables de la tribu ibera dels ilergets. Les estructures més antigues es remunten a la primera edat del ferro, a l’inici del segle VII aC, que és quan es va edificar una fortalesa que va anar creixent fins a esdevenir una gran ciutat.
Les excavacions han posat en relleu l’existència d’una trama urbana complexa i organitzada que es correspondria amb una comunitat que hauria desenvolupat una intensa activitat política, econòmica i social. La ciutat estava envoltada per una gran muralla i disposava d’un sistema urbà organitzat amb carrers empedrats, places, estructures per al control de l’aigua, cases de diferents tipus i, fins i tot, un barri manufacturer i un camp de sitges.
La muralla, excavada més de 40 metres, té uns 2,10 metres de gruix amb paraments exteriors llisos i gairebé 5 metres d’alçària en alguns punts. S’hi han descobert, també, dues torres i fortificacions defensives. De les estructures excavades, en destaca un gran edifici amb una façana de 10 metres que podria estar relacionat amb alguna mena d’activitat de culte o de funció política.
Com a conseqüència de la Segona Guerra Púnica, la ciutat va ser abandonada entorn de l’any 200 aC i, tot i que l’any 100 aC hi va haver una certa recuperació, fou abandonada definitivament a mitjan segle I aC.
Horaris: La visita al jaciment es fa únicament amb reserva prèvia a reservesmonuments.acdpc@gencat.cat o al 977 638 556.
Contacte: Tel. 93 316 27 40 - Ext 14402 | monuments.acdpc@gencat.cat
Adreça: Camí de Santa Maria, km. 1. 25331 Tornabous (Lleida)
Es tracta d’un jaciment ibèric del segle III a.C., propietat de l'Ajuntament de Verdú. Presenta unes condicions excepcionals per ser objecte d'un estudi exhaustiu i una adequació d'aquest per a la visita pública. L'excavació del poblat ibèric dels Estinclells es troba dins d'un projecte de recerca global del territori de l'Urgell i comarques veïnes. Actualment s’han iniciat els treballs a la vil·la romana situada a la falda meridional del jaciment ibèric.
L'evidència arqueològica marca per als Estinclells una sola fase d'ocupació amortitzada a finals del segle III aC. Tot plegat presenta un abandonament força coherent i homogeni ben datable a l'entorn del 200 aC, en relació als esdeveniments històrics relacionats amb la Segona Guerra Púnica. Es documenten nivells d'incendis en quatre de les cases que conformen el poblat, obeint segurament a saquejos puntuals segurament provocats posteriorment (possiblement durant època romana), tot i que la majoria de recintes semblen abandonats intencionalment, això es dedueix per la poca presència d’objectes i pels tapiats intencionals que es troben en algunes de les portes de les cases i de la pròpia porta del poblat.
La fortalesa dels Estinclells està formada bàsicament per un seguit d'elements defensius, fossar i muralla, una bateria de cases de diferents superfícies i una bassa disposades entorn a un carrer empedrat.
Horaris: Consultar visites guiades
Contacte: 973 347 216 | turisme@verdu.cat
Ubicació: 341246.48, 4606825.73
La fortalesa dels Vilars, Arbeca
Poblat Ibèric del Gebut, Soses
El jaciment ibèric dels Estinclells, Verdú
Ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol
Necròpolis d'Almenara
El Jaciment de Puig de Castellet, que data del segle III a. de C., està situat a 2 kilòmetres del nucli de Lloret de Mar en una zona estratègica de domini visual que va de la desembocadura del Tordera fins a la costa de Lloret. És un petit recinte de 650 m2 compost per uns sis habitatges.
El poblat, que depenia probablement d’un centre més gran (possiblement el poblat de Montbarbat, més a l’interior), està situat en el vessant nord-oest del turó. Té un ampli domini de tot el litoral, però és, en canvi, totalment invisible des del mar.
És per això que la funció d’aquest poblat era la de vigilància i control del territori i hi viurien possiblement un grup de guerrers i les seves famílies. Fou abandonat cap a l’any 200 aC, coincidint amb la fi de la Guerra Púnica.
Horaris: De juny a agost, obert tots els dissabtes de 17 h a 19 h.
Contacte: 972 365 788 | patrimoni@lloret.cat
Adreça: Urbanització Roca Grossa C./ Poblat Ibèric , 17310 Lloret de Mar
El poblat de Turó Rodó (s. III aC) és un dels tres jaciments ibers que es troben al municipi de Lloret de Mar i el més proper al nucli de la població. Aquest petit poblat iber se situa sobre un petit promontori peninsular de 40 metres d’alçada, just darrere de l’icònic Castell d’en Plaja.
Les restes arqueològiques trobades indiquen que el lloc complia les funcions de vigilància i punt de comerç amb altres pobles del Mediterrani.
El Turó Rodó és un lloc de visita imprescindible per a aquells que tinguin curiositat per conèixer com vivien els primers pobladors de Lloret de Mar, gràcies a la reconstrucció d’una casa ibera amb els mètodes i materials de l’època, o per als qui volen gaudir d’una bella i nova panoràmica sobre la badia de Lloret.
Aquest petit poblat que data del segle III a. de C. va ser probablement l’avançada d’un posterior assentament iber més gran ubicat a l’interior, el poblat de Montbarbat.
Horaris: Hivern: (d’octubre a juny) obert els caps de setmana i festius de 10 h a 13 h.
Estiu: (de juliol a setembre) obert tots els dies de 10 h a 13 h i de 17.30 h a 19.30 h.
Contacte: 972 365 788 | patrimoni@lloret.cat
Adreça: Camí de Ronda de Lloret a Canyelles, 17310 Lloret de Mar
El poblat iber de Sant Sebastià, en estar emplaçat a 165-170 metres sobre el nivell del mar, disposava d’un bon control visual del litoral central de l’actual Costa Brava, de les terres del Corredor de Palafrugell i part del vessant nord-oriental de les Gavarres, factor que li donà un important avantatge estratègic.
El jaciment està datat entre els segles V a I aC, tot i que hi ha materials corresponents al segle VI aC. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert un espai urbanitzat en diferents carrers i estances adossades construïdes durant la primera meitat del segle V aC.
Una de les característiques comunes dels poblats costaners baixempordanesos és la presència de camps de sitges al seu interior. A Sant Sebastià s’han posat al descobert més d’una vintena de sitges d’emmagatzemar.
Els ibers indigets que van habitar l’assentament desenvolupaven activitats pesqueres i agrícoles, que es complementaven amb la cacera i ramaderia. També s’hi ha recuperat elements relacionats amb la filatura i el teixit. Els ibers coneixien la metal·lúrgia del ferro i del bronze, al jaciment també s’hi han localitzat diversos forns. Les restes arqueològiques indiquen que bona part del culte religiós es realitzava en l’àmbit familiar.
Horari: consultar aquí
Contacte: 972 307 825 | info@museudelsuro.cat
Adreça: Carrer de l'Uruguai, 87, 17211 Llafranc.
En una petita península a l’actual municipi de Palamós, sobre un turó, al segle VI aC els ibers van bastir un petit nucli de població que es convertiria en el poblat fortificat més important de les tribus indiketes després d’Ullastret. Ubicat en una zona amb immillorables condicions de control i defensa, va desenvolupar la seva economia a partir del comerç amb la ciutat grega d’Empúries.
Entre el segle IV aC i III aC va ser el seu moment de màxim esplendor. Llavors l'assentament es va fortificar pel costat de més fàcil accés a la península, l'istme. La primera urbanització va ser a la part més elevada del poblat. Per guanyar terreny als pendents del turó, es van aixecar terrasses reforçades amb murs de contenció sobre les que es van construir els carrers i les cases. Avui encara es poden veure a la banda de llevant. Sembla ser que al capdamunt de l’acròpolis hi havia un temple hel·lenístic del qual se n’han trobat les restes del pòrtic d’entrada i els basaments de les columnes.
Amb la romanització, el poblat de Castell no va desaparèixer. El seu enclavament estratègic li va fer experimentar una nova esplendor al segle II aC. L’assentament es va ampliar cap al nord, fora de la muralla, ocupant el que fins llavors eren camps de sitges. A més de fer cases noves, es va crear una plaça porticada envoltada de locals comercials.
Horaris: Obert permanentment. Consultar visites guiades
Contacte: 972179058 | macullastret.cultura@gencat.cat
Adreça: 513155.25, 4634307.70
El poblat ibèric de Sant Julià de Ramis es troba al cim de la muntanya del mateix nom o dels Sants Metges.
Els inicis del poblat ibèric de Sant Julià de Ramis es remunten a la segona meitat del segle VI aC. En aquell moment, l’assentament era força reduït i una ocupava només una part del cim de la muntanya. D’aquesta primera fase es pot visitar una part de les muralles que envoltaven el nucli habitat. Ja en el segle IV aC havia crescut considerablement fins a ocupar tota la part alta del turó. S’organitzava a través de carrers que a manera de corbes de nivell anaven circumval·lant el cim. Les cases, en part retallades a la roca, es construïren a dalt i baix d’aquests vials. Algunes eres molt simples, d’una única habitació però altres ja disposaven de diversos àmbits.
L’oppidum va ocupar una extensió d’uns quatre hectàrees, bona part de les quals actualment són bosc. De l’assentament ibèric es poden visitar lliurament les construccions que es troben a tocar l’església romànica, les restes d’unes cases ibèriques i el sector septentrional del poblat, d’on destaquen les muralles que el varen defensar.
Horaris: Obert permanentment
Contacte: 972 17 09 09 | sjramis@santjuliaderamis.cat
Ubicació: 487677.69, 4653086.02
La ciutat ibèrica d’Ullastret va constituir, entre els segles VI i III ANE, una de les majors concentracions de població preromana de la península Ibèrica. Aquesta ciutat era la capital del territori on vivien els ibers indigets i molt possiblement s'anomenava Indika. Va funcionar durant quatre segles i es va abandonar a causa de l'arribada dels romans a la península Ibèrica, a finals del segle III ANE.
El conjunt arqueològic d'Ullastret està format, bàsicament, pels assentaments del Puig de Sant Andreu i l’Illa d'en Reixac (Ullastret), així com la necròpolis del Puig de Serra (Serra de Daró). El Puig de Sant Andreu és l'únic jaciment visitable actualment i alberga la seu d’Ullastret del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).
Horaris: Hivern: de dimarts a diumenge de 10 a 18 h
Estiu: de dimarts a diumenge de 10 a 20 h
Contacte: 972179058 | macullastret.cultura@gencat.cat
Adreça: Afores s/n. Puig de Sant Andreu. 17114 Ullastret.
Poblat ibèric de Castell, Palamòs
Sant Julià de Ramis
Sant Sebastià de la Guardia, Palafrugell
Turó Rodó, Lloret de Mar
Jaciment del Puig de Castellet, Lloret de Mar
Puig de Sant Andreu, Ullastret
El jaciment del Puig del Castell es troba al cim i vessants d’aquest turó a de 631 metres d’alçada sobre el nivell del mar, ja dins el massís del Montseny. Aquesta ubicació no és casual, perquè es buscava garantir les facilitats defensives que conferien els llocs elevats de difícil accés, així com tenir una visió privilegiada de la plana vallesana.
La tribu ibèrica que ocupà la plana vallesana i la costa central des de la Tordera al Llobregat, foren els laietans. Vivien principalment del conreu que practicaven a la propera plana i bona part de la producció anava destinada al comerç, ja fos pels grecs, cartaginesos o romans.
Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. Aquesta fortificació estava protegida per nombroses torres que conferien al lloc unes característiques defensives espectaculars. Malgrat tot, el poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC i el poblament, ja romanitzat, es desplaçà a la plana.
La importància d’aquest indret també s’ha vist reforçada per la identificació del Puig del Castell amb la desapareguda ciutat de Lauro. Sabem que en aquestes contrades hi havia una ciutat que encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC, i malgrat que tothom la cercava es resistia a ser descoberta.
Horaris: Obert permanentment
Contacte: 938710018 | canovesisamalus@canovesisamalus.cat
Adreça: 443817.10, 4616486.81
El poblat de Ca n’Oliver és un assentament ibèric aristocràtic que va estar habitat entre el 525 i el 50 aC, clau per comprendre l’organització del territori laietà durant l’època ibèrica. El jaciment té una superfície de 2 hectàrees i s’excava de forma gairebé ininterrompuda des del 1986.
El turó de Ca n’Oliver és un gran jaciment arqueològic que va estar ocupat durant tota l’època ibèrica (del segle VI al I aC) i, posteriorment, a l’alta edat mitjana.
El jaciment ibèric correspon a un poblat de grans dimensions que ocupa tota la part alta del turó i els seus vessants i que presenta tres fases constructives que es corresponen amb les tres fases de la cultura ibèrica. El poblat estava encerclat per un sistema defensiu format per la combinació de fossats, torres i portes. A l’interior, la trama urbana s’adaptava al turó mitjançant terrasses on es disposaven les rengleres d’edificacions adossades formant una mena de barris ordenats a partir de carrers i passos transversals. A l’exterior s’estenia un gran camp de sitges.
Horaris: consultar aquí
Contacte: 93 692 33 22 | 93 580 45 00 | museucanoliver@cerdanyola.cat
Adreça: Carrer de València, 19. 08290 – Cerdanyola del Vallès
A 303 m d’alçada i amb una superfície lleugerament superior als 4.000 m2, les magnífiques condicions defensives i de control de territori fan pensar que devia ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior, cap al Vallès.
Fou ocupat des del segle VI aC fins a l’inici del segle II aC, moment en què és abandonat, possiblement a causa dels esdeveniments relacionats amb la Segona Guerra Púnica, i pertanyia al poble dels laietans, el qual habitava el territori que s’estenia des del riu Llobregat fins a la Tordera i cap a l’interior per la vall de Llobregat i el Vallès.
L’activitat econòmica més important era l’agricultura, i també practicaven la caça, la ramaderia i la pesca com a activitats complementàries.
L’organització urbana del poble ens indica que els seus pobladors pertanyien a una societat complexa i organitzada. L’estructura urbanística s’adapta a les característiques del terreny i les cases s’aixequen en terrasses que salven desnivells.
Horaris: Obert permanentment
Contacte: 93 385 71 42 | museutorreballdovina@gramenet.cat
Ubicació: 433757.69, 4591234.34
Poblat ibèric de Ca n’Oliver, Cerdanyola del Vallès
Poblat Ibèric Puig Castellar, Santa Coloma de Gramanet
Poblat ibèric del Puig del Castell, Cànoves i Samalús
El primer cap de setmana d’octubre organitzem activitats, reconstruccions i visites guiades a tots els jaciments i museus de la Ruta dels ibers.
Et podria interessar
Quina llengua parlaven els ibers? Era un ‘idioma’ tal com l’entenem avui? Ha quedat algun ‘rastre’ d’aquesta llengua en la llengua actual?
Un capítol per descobrir la pràctica ibera d'exhibir els caps tallats dels enemics vençuts com a trofeus de guerra.
Els ibers van ser un conjunt de pobles de l’edat del ferro caracteritzats per una àmplia diversitat i riquesa cultural.
Coneix les històries que s’amaguen darrere dels objectes més importants de la nostra col·lecció.
