Imagina’t gaudir d’un banquet al triclini d’una domus romana on aquest mosaic presidia el paviment de l’estança...

Així és tal com ho hagués vist un ciutadà privilegiat d’Empúries al segle I aC.

Fet de tessel·les diminutes de diferents colors i tonalitats, es tracta d’un emblema, és a dir un quadre de mosaic format sobre un suport de pedra, fet que permetia el seu trasllat des del taller on es va elaborar, probablement itàlic, una vegada es va adquirir per decorar l’interior d’una de les grans mansions de la nova ciutat romana d’Emporiae.

Aquest tipus de mosaics, realitzats amb la tècnica refinada de l’opus vermiculatum, de tradició hel·lenística, creen un efecte pictòric si s’observen des de la distància, generant la sensació que estàs veient un quadre. És habitual que aquests emblemata intentin replicar, de forma relativament fidel, determinades pintures molt reconegudes. Però, tot sovint, els mosaistes romans, en l’època de més demanda d’aquests quadres de mosaic per decorar les domus itàliques nobles durant el segle I aC, introdueixen variacions en la composició original i tendeixen a simplificar també en l’aspecte tècnic.

Generalment, durant aquest període, aquests mosaics figurats s’inserien a l’eix central d’un paviment més simple, fet localment. En aquest cas es tracta del sòl d’una sala de banquets o triclinium, fet amb un fons de tessel·les blanques i amb bandes de tessel·les negres que emmarquen tot el perímetre i també l’espai ocupat per l’emblema.  Al voltant d’aquest se situarien els llits del triclini, sempre disposats en forma d’U.

De l’antiga ciutat d’Empúries es coneix un petit conjunt d’emblemata figurats policroms de petites tessel·les, el més important d’aquest tipus de mosaic de tradició hel·lenística la península Ibèrica. L’exemple més conegut i destacable, sobretot per la complexitat i l’originalitat del tema representat, és precisament l’emblema amb la representació de l’escena del Sacrifici d’Ifigenia a Àulida.

Una escena teatral

El mosaic recrea, de fet,  una escena teatral basada en aquest mite, que correspon a un episodi de la coneguda tragèdia d’Eurípides titulada Ifigenia a Àulida. Aquesta obra es va representar per primera vegada a Atenes l’any 406 aC, poc després de la mort de l'autor.

L’obra narra com Agamèmnon, cap dels exèrcits grecs, va ofendre a Àrtemis en ferir un cérvol consagrat a la deessa. Enfadada, Àrtemis va girar els vents en contra al port d’Àulida (Beòcia), fent impossible salpar les naus cap a la conquesta de Troia.

Per tornar-se a guanyar el favor d’Àrtemis, Agamèmnon es va veure obligat a sacrificar a Ifigenia, la seva filla, a qui va fer conduir enganyada des del seu palau d’Argos fins al campament dels grecs. Finalment la jove Ifigenia es resigna a acceptar el sacrifici per fer possible l’expedició dels exèrcits grecs a Troia per castigar el segrest d'Hèlena.  

La lectura del mosaic

En segon pla darrere l’altar, Ulisses, que porta una llança i un casquet o pileus al cap, guia Ifigenia cap al sacrifici, envoltada amb un mantell blanc que cobreix també el seu cap. A la dreta,  Agamèmnon gira l’espatlla per ocultar el seu dolor, mentre que, a la dreta, la figura afligida del seu germà Menelau, rei de Micenes, observa l’escena. Apareix també al darrere la figura de l’endeví Calcant, vestit amb túnica blanca, que li serveix per ocultar l’espasa del sacrifici.  Aquests cinc personatges principals formen el centre de la composició, i mostren una qualitat d’execució més cuidada, buscant reflectir el dramatisme de l’escena.  Aquesta es completa amb altres figures i motius més secundaris, en diferents plans i tractats de manera menys detallada. Entre aquestes figures s’ha volgut identificar la del guerrer Aquil·les, parcialment amagat darrere d’una columna que es troba a l’esquerra. Coronant aquesta columna hi ha dues estatuetes que representen divinitats, Apol·lo i Àrtemis, amb els seus atributs.

En la tragèdia, un missatger relata a Clitemnestra, esposa d’Agamèmnon, que, en el moment que el sacerdot s’havia  disposat a degollar-la, Ifigenia va desaparèixer raptada pels déus i va ser substituïda per un cérvol.

A l’angle superior dret del mosaic està representada, precisament,  la intervenció de la deessa Àrtemis, que condueix el cérvol destinat a substituir en el darrer moment Ifigenia com a víctima del sacrifici.

Un exemple de barreja cultural

La imatge prové de la Grècia clàssica (s. IV aC) i, segons alguns estudiosos, podria estar basada en un famós quadre inspirat en la representació del sacrifici d’Ifigenia que s’atribueix al pintor Timantes segons relaten els textos antics. O potser en l’obra d’un altre pintor grec de renom, com ara Arístides de Tebes, segon apunten altres autors, davant les clares diferències respecte a la descripció del quadre de Timantes.

L’estil ben diferent de la figura d’Àrtemis que apareix a dalt a la dreta ha fet pensar que es tracta d’un dels diversos afegits, ja d’època romana, introduïts a la iconografia original grega d’aquesta escena, per facilitar l’explicació del resultat final del tràgic episodi del sacrifici.  Es tracta, doncs, d’un bon exemple de la influència mútua entre les dues civilitzacions.

El mosaic va ser adquirir per distingir la decoració d’una gran domus romana d’Empúries, presidint el paviment d’un dels seus triclinis,  i provocar així l’admiració dels comensals que participaven en els banquets. 

Les circumstàncies de la troballa 

El 1848, una societat de veïns de l'Escala, que havia adquirit una finca al turó de la ciutat romana amb la intenció de posar al descobert restes arqueològiques i recuperar objectes per enriquir les seves col·leccions, troba el Mosaic d'Ifigenia i el protegeix in situ amb una caseta d'obra aixecada sobre les restes de l’habitació, després de no aconseguir vendre'l.

La Comissió de Monuments de Girona, preocupada per la preservació del mosaic, i davant el perill d’una possible venta a l’exterior, va aconseguir que, l’any 1912, una part del mosaic passés a ser de propietat pública, una vegada adquirida en subhasta.  

Trasllat al museu

Durant la Guerra Civil, gràcies a la intervenció d’Emili Gandia, al càrrec dels treballs arqueològics a Empúries, el mosaic es trasllada al Museu Arqueològic de Barcelona (actual MAC Barcelona), d’acord amb les ordres transmeses per Pere Bosch Gimpera, per evitar la seva destrucció. Tres anys després, l’any 1940, el museu adquireix la part que encara restava de propietat privada i el mosaic passa a formar plenament de les seves col·leccions.

Una vegada ingressat al museu, va ser objecte de diverses restauracions. La superfície tessel·lada va ser arrencada del seu suport originari i recol·locada sobre una placa més lleugera de suport moderna, tal i com avui s’exposa. Una part de les zones perdudes va ser  reintegrada amb guix o amb tessel·les noves, mentre que es van cobrir simplement amb morter altres llacunes, com les que encara s’observen als angles inferiors del mosaic.

Finalment, el Mosaic d’Ifigenia es trasllada a Empúries l’any 1956, esdevenint una de les peces més emblemàtiques del museu monogràfic del jaciment. Des d’aleshores aquest emblema ha estat objecte de noves restauracions. En destaquem la més recent, realitzada al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que ha permès recuperar els colors original del mosaic.

La domus on es va trobar, situada a la part central de la ciutat romana, al nord del fòrum,  encara no ha estat excavada. Tot sembla indicar que es tractaria d’una de les domus més nobles i luxoses de la ciutat. Qui sap el que espera ser descobert!