El bust de marbre de l’emperador Marc Aureli Antoní, més conegut com a Caracal·la, ens mira amb les celles arrufades, el cap inclinat i uns ulls imponents.

Aquesta mirada de grandiositat imperial ha resistit l’erosió del temps, la degradació física i fins i tot les llegendes que envolten la figura de l’emperador romà.

Caracal·la va ser una figura fonamental de la dinastia Severa. Va pujar al tron l'any 198 dC i el va deixar el 217, quan va ser assassinat.  

Un edicte que porta el seu nom

L’acte més important del seu regnat, i un dels més remarcables de tota la història de Roma, és la promulgació de la Constitutio Antoniniana, o Edicte de Caracal·la. Era una llei que atorgava la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’imperi, amb algunes excepcions.

L’edicte suposa un augment enorme de la població de ciutadans de ple dret. Es creu que Caracal·la ho fa per enfortir els vincles amb les regions orientals de l’imperi, ja que la seva mare i tieta eren de Síria.

Però sobretot, ho va fer perquè més ciutadans significaven més impostos.

Propaganda imperial

Caracal·la es presenta amb un estil clarament militar, una imatge que molts altres emperadors imitarien més endavant. Els emperadors romans van ser uns mestres en la propaganda política i social.   

Bustos, estàtues i monedes es feien servir sovint per enaltir la imatge de les personalitats més importants, especialment la de l’emperador. 

Bustos aquest eren usats com a eina de promoció personal, reconeixement social i honorífic. Eren una manera no només d’influir en el poble sinó també de perdurar en el temps.

Una peça viatgera

I, de temps, n’ha passat, ja que aquesta és una peça feta entre l’any 211 i el 217 dC. La troben a la Vil·la d’Arícia, a Itàlia, durant unes excavacions iniciades el 1789 pel cardenal Antoni Despuig, qui l’afegeix a la seva col·lecció.

Després de la seva mort, els hereus de Despuig el venen, i la peça acaba en mans de l’empresari Ròmul Bosch i Catarineu. El 1934, es veu obligat a cedir-la temporalment a la Generalitat de Catalunya com a part d'un acord per salvar la seva empresa. Però, quan Catarineu mor inesperadament poc després, el bust es queda definitivament a la col·lecció del MAC.  

La peça no va ser mai retornada, ja que Catarineu va morir sobtadament al cap de poc, fet que va propiciar l’ingrés definitiu del Retrat de Caracal·la a la col·lecció del MAC. 

I supervivent!

El bust no es troba en el millor estat. A banda del pas del temps i els múltiples canvis de propietari, ha patit els danys d'un incendi que va afectar la seva estructura.  

Gràcies a diverses intervencions de restauració i conservació és una peça que s’ha mantingut en vida. Tot i les cicatrius, l’imponent mirada de Caracal·la ha arribat fins als nostres dies.