Dijous 16 de juliol | 19h | La filla del farer, de Mario Pons
L’Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos.
Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar. Iniciem un viatge en el temps des dels records d’una anciana de 83 anys, cap a les vivències d’una nena que viu en un entorn salvatge flanquejat per les llums del Delta de l’Ebre, una història personal lligada a la simbologia de la llum dels fars.
El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita Cabezas, la filla del farer: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”. A l’Abril del 1938, quan Franco trenca el front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d’abril, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada. “Els sodats tenien ordre de cremar el far…”.
Des de la perspectiva històrica ens aproximem a una realitat eminentment quotidiana, però que per les seves característiques té episodis realment singulars. Aquesta gent són subjectes protagonistes d’aquesta història, la de les seves vides lligades als fars.
