Dijous 9 de juliol | 19h | Naufragis. Bussos i homes rana, de Josep Maria Castellví

L’escassetat de ferralla a l’Espanya de la postguerra va fer que el metall dels naufragis adquirís un inesperat valor monetari. El mar de l’Ebre es va convertir en un lloc de referència d’aquest negoci, on van treballar precàriament bussos i homes “rana”, barrejant les seves històries amb els relats fascinants dels vaixells que van desmantellar.

Dijous 16 de juliol | 19h | La filla del farer, de Mario Pons

L’Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos.

Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar. Iniciem un viatge en el temps des dels records d’una anciana de 83 anys, cap a les vivències d’una nena que viu en un entorn salvatge flanquejat per les llums del Delta de l’Ebre, una història personal lligada a la simbologia de la llum dels fars.

El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita Cabezas, la filla del farer: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”. A l’Abril del 1938, quan Franco trenca el front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d’abril, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada. “Els sodats tenien ordre de cremar el far…”.

Des de la perspectiva històrica ens aproximem a una realitat eminentment quotidiana, però que per les seves característiques té episodis realment singulars. Aquesta gent són subjectes protagonistes d’aquesta història, la de les seves vides lligades als fars.

Dijous 23 de juliol | 19h | 180 campanades, de Mario Pons

Malgrat que l'Ampolla s ha consolidat com a municipi en època recent, amb la segregació de 1989, els seus orígens històrics es remunten a fa molt més. Lebidòncia per als fenicis, Traia Capita pels romans, l'Ampolla sempre ha estat referent iconogràfica per les civilitzacions que hi han fet port i refugi.

Amb ‘180 Campanades’ afloren a la superfície de la mar de l'Ebre vestigis arqueològics, orals i sonors que han perdurat fins als nostres dies en un treball antropològic sobre la navegació a l'Ebre, els fets històrics més destacats del port subsidiari de Dertosa, la vida quotidiana al principal port d'entrada a la península Ibèrica durant més de vint segles, fins a la Il República, la batalla de l'Ebre i la pèrdua del poble a part, amb l'arribada del franquisme.

Basat en un procés d’investigació de més de 50 anys, el film arrenca amb el seguiment de Guillem Comí, periodista i investigador local i protagonista del documental, que recorre la memòria oral del poble a través de la curiositat dels nens i nenes de l’escola Mediterrani, descobrint l’antiga línia de costa, les platges fundacionals del port l’Ampolla.

Una recuperació identitària a foc lent, narrada pels oracles de la memòria de l'Ampolla als infants. Quan el toc de la campana de l'església resulta l'essència de dos mil anys d’història.