Actualment vivim una situació anòmala amb l’epidèmia de la Covid-19, una situació que ens ha obligat a tancar les portes dels nostres museus. Però si alguna cosa ha caracteritzat aquestes institucions al llarg del temps és la seva resiliència, la seva capacitat d’adaptar-se a les situacions adverses.

Avui se celebra el Dia Internacional dels Museus (DIM), també conegut com 18 de maig, en què es vol fer un reconeixement a aquests equipaments i se’ls vol donar protagonisme pel paper que tenen en la difusió de la cultura i en el desenvolupament de la societat en general.

Aquest esdeveniment se celebra a escala internacional des de l’any 1977 i enguany no s’ha volgut trencar aquesta tradició per les circumstàncies actuals. Per aquesta raó, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), igual que la majoria de museus, lluny de fer un pas enrere i fer recular la seva activitat, ha apostat per intentar fer-se més visible que mai, recordant als usuaris que hi som i que continuarem sent-hi quan la normalitat torni a les nostres vides.

Les diferents seus del MAC —Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola, Ullastret i el CASC— fa molts anys que participen en la celebració d’aquest dia, i aquest any en serà un més. Per això, el Museu d’Arqueologia de Catalunya aprofita aquesta nova plataforma que estrena avui, el blog, per apropar les seves col·leccions als ciutadans.

En una situació normal, les nostres seus obririen les portes de les col·leccions per donar a conèixer les joies que s’hi custodien. Això és el que hem volgut continuar fent i per això us les oferim a través de la virtualitat.

Enguany, seguint el lema del DIM “Museu per a la igualtat: diversitat i inclusió”, volem apropar-vos sis joies que advoquen per aquest lema. Les col·leccions de les nostres seus són un viu mirall de com la diversitat de les cultures ha fet importants aportacions al nostre propi desenvolupament i de com l’acceptació de la diversitat ens pot portar cap a la igualtat.

Us proposem que en gaudiu, tot passejant per les nostres webs a través dels enllaços que us facilitem, i que descobriu aquestes joies del Museu.

La còpia representa el panell del Cogul, on apareixen les espècies més representades en l’art llevantí, bous, cérvols, cabres i porcs senglars, al costat de la cèlebre dansa fàl·lica. Avui sabem que aquesta famosa dansa, on nou dones envolten un personatge masculí amb el sexe representat, va ser pintada en diverses fases, de manera que es van anar afegint parelles de dones al llarg del temps. El resultat, però, continua sent excepcional i sense paral·lels. 

Inscripció bilingüe en llatí i en grec dividida en tres fragments que es van trobar dispersos en diferents zones del sector sud de la ciutat grega d’Emporion. És una dedicació, per part d’un personatge anomenat Numas —probablement un comerciant—, a les divinitats d’Isis i Serapis, a les quals va edificar un temple i un pòrtic a Empúries. 

Aquesta inscripció, que recorda la reconstrucció d’una església per ordre d’un comte Sunyer, fou trobada el 1938, reutilitzada com a material de construcció en un arc de l’església del monestir de Santa Maria de Roses, consagrada en el segle XI. El monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, on es conserva la inscripció, fou fundat durant el govern de Sunyer I, possiblement per iniciativa seva.

Per explicar-nos històries interessants, els objectes arqueològics no sempre han de ser sencers i espectaculars. Un fragment de la nansa amb marca d’una àmfora, que contenia oli procedent de la regió italiana de l’Apúlia, a la costa del mar Adriàtic, ens transporta al moment de la conquesta romana de la península Ibèrica, als costums alimentaris dels legionaris davant dels de la societat indígena, al comerç en el Mediterrani de fa 2100 anys, al contacte entre els pobles autòctons i una civilització com la romana, a la transformació d’un poblat iber en una fortificació romana, als Helvii, una família itàlica de comerciants…

Aquest instrument serveix per mesurar el calibre de les bales de canó, fent passar les bales pels forats circulars de l’instrument. Procedeix del derelicte Deltebre I, excavat pel CASC entre els anys 2009 i 2016. Es tracta d’un vaixell britànic enfonsat el 1813, en el context de la Guerra del Francès, a la desembocadura del riu Ebre. El vaixell va embarrancar mentre transportava munició (bales de mosquet, bales de canó de diferent tipus i calibre, bombes de morter, pólvora). 

La selecció de joies que us presentem no és més que un petit reflex de l’important patrimoni arqueològic que conservem. Tenim molts més continguts al vostre abast, col·leccions en 3D, vídeos, jocs, llibres electrònics.