Una cara grotesca

Es tracta d’una representació típica del dimoni: actitud grotesca, de color negre, ulls i llavis pintats en vermell viu per ressaltar i, sobretot, amb la llengua enfora en actitud irreverent (perduda en aquesta figura).

Aquest cap de dimoni és de guix, pintat, i té una espiga de ferro interior que permetia la fixació al retaule, de fusta.  

Part d'un retaule

Aquesta figura demoníaca, amb la boca entreoberta, formava part del retaule major d’estil gòtic dedicat a Sant Miquel, juntament amb quatre cares més també de dimoni.

El retaule, d’estil rural, estaria situat a l’absis de l’església de Sant Miquel.

Relació amb l’arcàngel Sant Miquel

El dimoni sempre ha estat relacionat amb Sant Miquel, ja que és l’encarregat de pesar les ànimes el dia del Judici Final. Mentre el sant les pesava en una balança i decidia si anaven o no al Regne del cel, el dimoni feia trampes, desequilibrant la balança en favor de l’infern.

Aquesta escena (anomenada psicòstasi) és sovint representada en la iconografia medieval, és la que es mostrava en el retaule medieval de Sant Miquel. En ell, els caps de dimonis representaven el mal oposat a la salvació de l’ànima. 

Amagat per por a la destrucció

L'any 2007, una sèrie d‘objectes varen ser recuperats durant les obres de restauració de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola.  

Els caps de dimoni, juntament amb altres figures com un angelet i una figura de sant, estaven ocults dins d'un armari litúrgic situat en una zona propera a l'arc triomfal de l'església. 

Aquest fet suggereix que les figures havien estat ocultades intencionadament, davant la creença que la destrucció d'algunes imatges religioses podia provocar desgràcies.