Amb la seva silueta característica, aquesta àmfora no és una peça qualsevol.

Era el contenidor per excel·lència de l’antiga Roma, dissenyat específicament pel transport marítim dins les bodegues dels vaixells i valorat per l'alta capacitat d’emmagatzemar els productes durant llargs períodes.

Aquests envasos contenien productes molt diversos, com ara vi, oli, peix, gra, etc. o fins i tot un dels tresors culinaris més preuats de l’època: el garum, una salsa fermentada feta a partir d’entranyes de peix, essencial en la dieta romana.

Aquest condiment, de sabor intens i altament valorat, s’usava en gairebé tots els plats, des de la cuina més humil fins a les taules imperials.

Comerç marítim intens

Aquestes àmfores de fa més de 2.000 anys són testimonis muts però eloqüents d’un comerç marítim intens i d’un art culinari molt desenvolupat. Les seves parets, que un dia van contenir salaons aromàtics, ens expliquen històries de navegants, mercaders i cuiners antics.

Quan va naufragar, el derelicte Illes Formigues II, de 20 metres d’eslora, es dirigia a algun port del sud de Gàlia, com podria ser Narbona. Transportava un gran carregament d’àmfores amb salaons i salses de peix, de les quals aquesta peça n’és una mostra.

Distribució meticulosa 

En procés d’excavació des de 2017, el vaixell Illes Formigues II ofereix una mirada única a les pràctiques comercials romanes, gràcies a la fantàstica conservació del seu carregament i la seva distribució meticulosa a la bodega del vaixell.

Quan els arqueòlegs van obrir alguns d’aquests recipients, es van trobar amb un veritable tresor d'informació. La conserva en salaó, que es mantenia gairebé intacta, ha permès identificar amb una precisió sorprenent les diferents espècies de peix que es transportaven (bis, sorell i bonítol), així com la seva forma de preparació, la seva mida i la quantitat exacta de peixos dins de cada àmfora.

Així, l’àmfora no només parla del que es menjava, sinó també de com es vivia, es comerciava i es compartien els sabors al llarg del Mediterrani.