Els ibers, grans desconeguts
La civilització ibèrica fou una de les més importants a la Mediterrània durant bona part del primer mil·lenni aC. Va merèixer l’atenció d’alguns historiadors grecollatins, però va caure en l’oblit fins que en el segle XVII se’n va abordar l’estudi de la llengua, i les descobertes arqueològiques de finals del segle XIX, envoltades de polèmica, van depassar els cercles erudits per ser objecte d’atenció general. Obres com la Dama d’Elx s’han convertit en icones populars, però ara l’arqueologia ens permet aprofundir més en aquest conjunt de pobles, establerts entre el golf de Lleó i el sud-est peninsular, per abordar-ne els trets essencials i la diversitat d’expressions.
L’exposició neix amb la pretensió de posar a l’abast de tothom el coneixement més actualitzat de la recerca amb una nova mirada i de divulgar-ne els vincles amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya sota una premissa: la cultura ibèrica és un tema d’estudi i de debat viu, i encara queden incògnites per resoldre. En efecte, vint-itres anys més tard de la gran mostra sobre la cultura i l’art ibèric organitzada a París, Berlín i Barcelona, que va rellançar l’interès per aquest tema tant en l’àmbit estatal com internacional, “L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització” incorpora en el seu discurs els últims avenços en la recerca arqueològica, en especial la realitzada a Catalunya, i se singularitza amb una museografia innovadora i amb recursos audiovisuals, digitals i immersius amb els quals la història cultural, l’art i l’arqueologia dialoguen amb altres ciències i disciplines.