març 2017
Cicle de master-class a càrrec d'Arqueonet en el marc des Estudis sobre Història i Civilització del Pròxim Orient i la Mediterrània antiga (EPOMA). A càrrec del Dr. Ernest Marcos Hierro (UB). Activitat amb la col·laboració d'Arqueonet.
Veure conferència "Les primeres emperadrius bizantines: un nou model de dona poderosa". A càrrec del Dr. Ernest Marcos Hierro (UB). Activitat amb la col·laboració d'Arqueonet.
Amb l’adopció del cristianisme com a religió de la institució imperial, les dones emparentades amb els emperadors de la Nova Roma del Bòsfor assoleixen un protagonisme que no havien tingut les seves predecessores d’èpoques anteriors. Les esposes dels monarques dels segles IV a VI fan ostentació del poder personal que els confereix el seu títol d’Augusta i no dubten a immiscir-se en els afers públics, per bé que sovint els seus actes siguin desqualificats per l’opinió pública, com s’esdevé en els casos d’Eudòxia, la muller d’Arcadi i enemiga ferotge de Joan Crisòstom; d’Atenaís Eudòcia, la dona separada de Teodosi II, poeta i benefactora de Terra Santa; i, sobretot, de Teodora, la consort sobirana de Justinià. També interpretaren un paper polític important algunes mares, filles i germanes d’emperadors, adornades també amb la dignitat d’Augusta, com Helena, mare de Constantí el Gran; Pulquèria, la germana de Teodosi II; i Ariadna, la filla de Lleó I, que va transmetre la corona als seus dos marits, Zenó i Anastasi. Les seves accions dibuixen un model cristià d’autoritat femenina vinculat al desenvolupament paral·lel del culte a la Mare de Déu.
