Cicle de conferències L'ENIGMA IBER
L'exposició incorpora 6 enigmes. Es tracta d’uns espais de caràcter temàtic, amb una museografia diferenciada dels àmbits, on s’aborden temes relatius a la cultura ibèrica que encara estan à per resoldre, tot i els grans avenços efectuats els darrers anys, i que, sovint, susciten debats entre els investigadors que l’estudien: D’on venen els ibers?, quina llengua parlaven?, en què creien els ibers?, tots iguals davant la mort?, hi va haver una ciutat ibèrica a Barcelona? i per on va creuar Anníbal els Pirineus?
De la ma dels i les especialistes donarem resposta ... o no ... a quatre dels més intrigants enigmes.
Tots els vídeos s'han carregat a la plataforma youtube !
Dijous 6 de maig. Les divinitats iberes. Carmen Rueda (Universidad de Jaén)
- El coneixement sobre les creences i la religiositat dels pobles ibers és molt limitat i procedeix majoritàriament del registre arqueològic. No obstant això, a partir dels espais i de les pràctiques rituals documentades es pot intuir la complexitat i la importància que haurien tingut en les seves vides, tant individualment en l’àmbit domèstic, com col·lectivament en els santuaris. Gairebé no es coneixen divinitats pròpiament ibèriques, tot i que podem pressuposar-ne l'existència. Sí que existeixen exemples d’interacció i assimilació de divinitats d’altres cultures, especialment de la grega i la feniciopúnica, com per exemple la deessa Demèter, protectora de l’agricultura i de la fertilitat.
- Carmen Rueda és Doctora con mención europea por la Universidad de Jaén, ha sido contratada posdoctoral en la Escuela Española de Historia y Arqueología del CSIC en Roma y dentro del Subprograma Juan de la Cierva MICINN (ambos dentro del Plan I+D+i 2008-2011 del MICINN). Actualmente es contratada dentro del Subprograma Ramón y Cajal del MINECO (Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013 -2016), con la línea Arqueología del culto: ideología y sociedad en la protohistoria de Iberia. Docente en el Grado Interuniversitario en Arqueología de la Universidad de Jaén y Coordinadora del Máster Interuniversitario en Arqueología de los Paisajes Culturales (Universidad de Jaén y Universidad Internacional de Andalucía).
Presentació Gabriel de Prado, comissari de l'exposició
Accés al video en línia
Dijous 13 de maig. Genòmica de les poblacions peninsulars durant el període dels ibers. Carles Lalueza Fox (UPF-CSIC)
- L’estudi genètic de les poblacions ibèriques pretén conèixer-ne aspectes com la morfologia o els pos-sibles orígens, però s’enfronta a dificultats com les derivades del ritual funerari practicat. La cremació dels cadàvers implica la destrucció del material genètic present en l’estructura òssia. No obstant això, s’han pogut obtenir dades de casos excepcionals en què els cossos no han estat cremats (nadons, adults que van quedar al marge del ritual funerari tradicional, etc.). La recerca en curs, que encara compta amb un nombre limitat de mostres, permet intuir que els ibers, com altres poblacions preromanes de la Península, són el resultat d’una evolució basada en les pobla-cions locals i els seus contactes amb altres grups continentals al llarg de la prehistòria recent. Actualment es descarta la idea que entre els ancestres immediats dels ibers hi hagués poblacions arribades d’Àfrica.
- Carles Lalueza-Fox és professor de recerca de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona; és un dels científics líders a Europa en paleogenètica -és a dir, la recuperació i anàlisi de genomes antics. Va participar en el projecte Genoma Neandertal i va dirigir la recuperació del primer genoma d´un caçador-recol.lector europeu i també la del primer agricultor de la zona mediterrània. Des de llavors, ha contribuït a l'anàlisi de centenars de genomes antics de diferents continents i horitzons arqueològics. Amb aquestes dades s'han posat de manifest moviments migratoris passats, així com biaixos sexuals i socials. Ha rebut diferents premis per la seva recerca com la medalla Monturiol de la Generalitat de Catalunya. Ha escrit un llibre per MIT Press titulat "Inequality: A Genetic History" que serà publicat properament.
Presentació M. Carme Rovira, comissària de l'exposició
Accés al vídeo en línia
Dijous 20 de maig. Els enterraments infantils en els assentaments ibèrics: interpretacions actuals. Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC)
- Alguns nadons morts durant el part o pocs dies després eren enterrats sota el paviment de cases i tallers, és a dir, dins l’espai d’hàbitat. Les restes eren embolcallades en un fardell i puntualment acompanyades amb un amulet i dipositades directament al subsol o bé dins d’un atuell. No se’n sap exactament el motiu ni si eren tots els nadons o una part, com sembla, ni quin era el criteri establert (sexe, edat, posició...). Aquestes pràctiques són característiques del llevant i del nord-est peninsular i tenen arrels profundes en cultures precedents, que van perviure fins al segle XIX en alguns medis rurals. La interpretació més plausible és que els nadons, en no haver pogut rebre els ritus necessaris, no formarien part encara de la comunitat i per això el cos no sortia dels àmbits privats.
- Maria Carme Belarte és Doctora en Geografia i Història (1995) per la Universitat de Barcelona, amb una tesi doctoral sobre les societats protohistòriques a Catalunya a través de l’anàlisi de l’arquitectura domèstica. Entre 1996 i 1998 va ser investigadora post-doctoral al CNRS (Montpeller, França), i va gaudir de diversos contractes a la Universitat de Barcelona entre 1999 i 2003. El 2004 va començar a treballar a l’ICAC com a investigadora i, dos anys més tard, es va incorporar a ICREA. Des de 2010, és professora d’investigació ICREA adscrita a l’ICAC, on desenvolupa la seva recerca.
- Presentació: Núria Molist, comissària de l'exposició
Accés al vídeo en línia
Dijous 27 maig. Ciutats, topònims i territoris al món iber del nord-est peninsular. Oriol Olesti (UAB)
- Les comunitats iberes habitaven en ciutats? Les coneixem totes? Quins noms tenien? En aquesta conferència intentarem respondre a aquestes i altres preguntes referents a les característiques urbanes, o proto-urbanes, d’algunes comunitats ibèriques del nord-est peninsular, un tema amb interessants novetats en aquests darrers anys. La identificació de nous establiments ibers, alguns d’una notable dimensió, permeten anar molt més enllà de la visió del “poblat” o la “tribu” ibera, per analitzar les formes complexes del poblament concentrat, la delimitació d’espais territorials coherents, i la identificació d’algunes capitals ja esmentades a les fonts literàries antigues. Es tracta d’un veritable trencaclosques d’informació històrica, arqueològica i numismàtica que intentarem explicar de la millor manera possible, sabent, però, que ens falten encara moltes peces per resoldre aquest enigma.
- Oriol Olesti és Professor Titular d'Història Antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor a la Universitat Oberta de Catalunya (Màster: Mediterrània Antiga). Ha estat investigador post-Doctoral a la Université du Franche-Comté (França) i professor visitant a la Universitat d'Oxford (Wolfson College) durant el curs 2006/2007. Actualment és director de 3 projectes en curs de recerca històrica-arqueològica i ha estat director de 15 altres projectes de recerca.
Presentació: David Asensio, comissari de l'exposició
Accés al vídeo en línia
Dijous 3 de juny. El camí d'Annibal. Indicis arqueològics de la presència púnica entre l'Ebre i els Pirineus. Jaume Noguera (UB).
- A Catalunya, en els darrers anys, s’han identificat conjunts dispersos de monedes púniques. Estan formats per un nombre relativament reduït de peces hispanocartagineses de bronze, però la seva data d’encunyació, durant la Segona Guerra Púnica, i la seva distribució, a indrets que coincideixen amb la hipotètica ruta de pas de les tropes d’Anníbal durant l’any 218 aC, suggereix que som davant de restes materials de l’activitat dels exèrcits púnics. Però, qui formava part d’aquests exèrcits? Com eren els seus campaments de marxa? Com van reaccionar els pobles indígenes davant d’aquesta invasió? Encara hi ha molts interrogants sobre aquestes i altres qüestions, però en aquesta xerrada s’exposarà l’estat actual de la recerca, es presentaran els darrers descobriments i s’analitzaran els diferents plantejaments o hipòtesis de treball.
- Jaume Noguera Guillén és professor titular d’arqueologia de la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en la protohistòria de la península Ibèrica. Director de múltiples projectes i intervencions arqueològiques, també és responsable de la recerca sobre les evidències arqueològiques de la guerra i el conflicte en el nord-est peninsular entre els segles III-I aC, un projecte que ha permès el descobriment de diversos campaments de campanya, un tipus de jaciment pràcticament desconegut fins al moment.
Presentació: David Asensio, comissari de l'exposició
Accés al vídeo en línia
Dijous 17 de juny. Teories sobre la llengua i les escriptures ibèriques. Joan Ferrer (UB).
- La llengua ibèrica era la llengua vernacle dels pobles ibers i la trobem expressada bàsicament en escriptura ibèrica nord-oriental i residualment en escriptura sud-oriental i greco-ibèrica. Les inscripcions ibèriques es poden transcriure, però no es poden traduir, ja que no disposem de cap llengua suficientment propera. Tot i que la llengua ibèrica molt probablement comparteixi família lingüística amb la basca, atès que els numerals són similars, quinze segles separen els darrers textos ibèrics dels primers en basc. Tant l’escriptura ibèrica nord-oriental, com la sud-oriental són escriptures híbrides en les que conviuen signes alfabètics i sil·làbics, però no deriven una de l’altra, sinó que pertanyen a dues branques diferents de la família paleohispànica. L’ancestre comú, que derivaria de l'escriptura fenícia, seria el responsable dels trets comuns, com el dualisme, que mitjançant marques permet reaprofitar el mateix signe per representar dos valors fonètics propers.
- Joan Ferrer i Jané és enginyer en informàtica, llicenciat en administració i direcció d’empreses i graduat en arqueologia i treballa com a cap de projectes de tecnologies de la informació a l'Autoritat Portuària de Barcelona. Paral·lelament a la seva carrera professional, ha desenvolupat una línia d’investigació en el camp de les escriptures i llengües paleohispàniques, publicant prop de cent articles sobre la qüestió. El 2018 va obtenir el doctorat per compendi de publicacions a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. També és membre del grup LITTERA de la UB i participa al projecte HESPERIA. El seu principal interès de recerca ha estat l’estudi de les escriptures ibèriques, especialment del fenomen del dualisme i de les relacions genètiques entre les diferents escriptures paleohispàniques.
- Presentació: Gabriel de Prado, comissari de l'exposició
Accés al vídeo en línia
