16 de febrer de 2017 a les 19:00 h
J. Puig i Cadafalch d’acord amb la terminologia vuitcentista feia de la seva àmplia i extensa dedicació a l’estudi històric de l’arquitectura una forma d’arqueologia, qualificada pròpiament de monumental. De fet la disciplina arqueològica, creada de nou a l’entrada del segle XIX, es corresponia llavors encara més amb l’estudi de l’art medieval o antic que no pas la recerca prehistòrica, associada d’inici a la ciències naturals. L’arqueologia monumental fou doncs el seu camp de treball i així la seva primera contribució, dedicada al sepulcre romà de Favara, a anomenar-la Estudi d’arqueologia arquitectònica... (1888/1892). Però no va ser fins a l’arribada del segle XX que s’hi va dedicar ben fons en una recerca que el portava de l’art romà al romànic. La va endegar no sols des de l’observació i interpretació gràfica, com la majoria d’autors del seu temps, sinó que aviat va imbricar-hi la pràctica d’excavacions, iniciada a l’església de Sant Miquel de Terrassa (1906) i prosseguida per altres petites o grans actuacions, des d’Empúries (1908-1922), a les esglésies de Sant Pere de Terrassa novament (c.1916-1930) o a Sant Miquel de Cuixà (1933-1934 i 1936-1937). L’arqueologia arquitectònica de la qual fou pioner no va tenir una fortuna immediata i avui, en dia, és totalment alinea al camp de l’arquitectura d’on va sorgir.
Es recomana la inscripció prèvia a través del Tel. 93 423 21 49 o 93 424 65 77 | infomac@gencat.cat
Museu d´Arqueologia de Catalunya – Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc)| Barcelona (Barcelonès)
