El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions.

14 de maig de 2017 a les 19:30 hores

L’any 1992 la Universitat de Barcelona va iniciar les excavacions al jaciment d’Oxirrinc a Egipte, amb l’objectiu d’instaurar els estudis d’Egiptologia a casa nostra.

El jaciment d’Oxirrinc correspon a una gran ciutat, d’època faraònica, grecoromana i copto-bizantina, amb els seus temples, les seves necròpolis, la seva trama urbana i d’altres monuments, famosa des de fa més de cent anys per la troballa de milers i milers de papirs que ens donen a conèixer la vida quotidiana i les lectures dels oxirrinquites. Però, en canvi, les restes arqueològiques de la ciutat eren gairebé desconegudes abans de l’inici de les nostres excavacions.

 

Hem intervingut en diverses zones del jaciment:

  • -Necròpolis Alta. Zona religiosa i funerària amb tombes i deposicions que daten des del període saïta (VII aC) fins a la invasió dels àrabs a principis del segle VII dC. Les últimes dades permeten pensar que la Necròpolis Alta va continuar en ús encara un parell de segles com a mínim. Les ruïnes consisteixen en grans càmeres de pedra treballada en alternança amb sepultures modestes construïdes en tovot. Així mateix es troben restes d'un possible temple pagà i d'una església paleocristiana.
  • Osireion. Àrea Cultual als afores de l'antiga ciutat, amb un gran àmbit subterrani dedicat al déu Osiris i als rituals anuals en el seu honor. A partir del santuari al qual s'accedeix per una porta principal i que consta de dues sales, es comunica amb una primera àmplia galeria en direcció est-oest amb nínxols per a les ofrenes i amb dos accessos de servei en rampa, a la qual s'ha afegit el 2008 una segona galeria molt menor. Aquestes restes es troben a 1,5 km en línia recta respecte al límit occidental de la ciutat.
  • La ciutat grecoromana. Extensió d'aproximadament 3 x 1,5 Km de superfície, parcialment delimitada per una muralla i amb elements monumentals característics de l'urbanisme grecoromà. Parcialment destruïda per les incursions de la població moderna que proveïa de terra per als seus cultius i de pedra per als seus propis edificis públics o religiosos. Queden grans sectors protegits pel cúmul de sediments i per la presència d'una necròpolis musulmana en ús.
  • uburbis Nord-occidentals de la Ciutat. Gran extensió que s'inicia a l'oest de la zona emmurallada, els límits de la qual encara no es poden precisar però que arriben fins a la ubicació del Osireion. S’ha pogut documentar una necròpolis d'època grega i romana i s’han localitzat, també, noves àrees d'hàbitat, religioses i funeràries entre les quals destaquem un eremitori cristià d'inicis del segle V.

Aforament limitat, cal inscriure-s’hi prèviament al tel. 93 423 21 49 | infomac@gencat.cat

Museu d´Arqueologia de Catalunya – Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc)| Barcelona (Barcelonès)


Twitter
Facebook