Octubre 2016
L’any 2000 es va localitzar a l’oest de l’antiga ciutat d’Oxirrinc un gran àmbit subterrani dedicat al déu Osiris i als rituals anuals que es celebraven en el seu honor. Aquest Osireion, l’Abaton oxirrinquita, del qual s’ignorava l’existència, conté, fins al moment, dues cambres i dues galeries de nínxols excavades en la roca natural. En superfície s’hi han localitzat diverses estructures relacionades amb el culte osiríac que es desenvolupava en aquest recinte. L’elevació natural suggereix la presència del turó primordial que recobreix i protegeix la tomba d’Osiris i els altres elements de culte construïts a la superfície.
En aquest Osireion culminaven els misteris osiríacs que es celebraven durant el mes de Khoiak, quart mes de l’estació d’Akhet, la inundació. És a dir, els rituals que representaven la mort i el posterior renaixement d’Osiris, déu de la vegetació i de la nova vida en el Més Enllà.
20 d'octubre a les 19 hores
El valle del Rift en África oriental es la región más importante del mundo para el estudio del proceso de la evolución humana. Desde los homínidos más remotos hasta los primeros Homo sapiens, África oriental fue la cuna donde aparecieron y evolucionaron la mayoría de las especies de nuestro género. Ello ha llevado a que, en la actualidad, exista en esta región de África un gran número de equipos internacionales desarrollando proyectos de investigación relacionados con los orígenes humanos.
Desde el año 2006, un proyecto coordinado por University College London y la Universidad Autónoma de Barcelona viene realizando trabajos de investigación en el valle del Rift, excavando yacimientos arqueológicos en Etiopía y Tanzania. Nuestros trabajos han incluido una amplia banda cronológica que extiende todo el periodo relacionado con los orígenes de Homo sapiens, desde hace más de 200,000 años atrás hasta los últimos cazadores recolectores de la Edad de Hielo. En esta conferencia se tratarán estas cuestiones relacionadas con la desaparición de Homo erectus y el origen de los humanos modernos en el continente africano, a partir de los descubrimientos realizados por nuestro equipo en yacimientos arqueológicos de África oriental.
10 de novembre a les 19 hores
En el segle XIX Espanya reivindicà el seu suposat dret històric a tenir presència a l'Àfrica occidental, i en el repartiment colonial li fou atorgat el territori que avui anomenem Sàhara Occidental. L'interès espanyol es limità durant molt de temps als establiments de la costa, i fins la segona meitat del segle XX no va dominar, amb ajuda francesa, l'interior. Les expedicions científiques del tercer quart del segle XX van donar a conèixer una petita part del interès arqueològic de l'immens territori, fins que aquest fou ocupat en gran part pel Marroc el 1975.
Des del 1996 un equip de la Universitat de Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona format per arqueòlegs i antropòlegs, en col·laboració amb el Ministeri de Cultura de la República Àrab Saharuí Democràtica, ha visitat els territoris sota el control del Frente Polisario i ha estudiat diferents llocs d'interès arqueològic, especialment les pintures rupestres de la regió del Zemmur i els gravats de la zona septentrional. Ha realitzat excavacions en alguns jaciments estratificats. Tant aquest equip com d'altres (Universitat del País Basc, Universitat de Granada, University of East Anglia, etc) que treballen a la zona han posat de relleu el seu gran interès arqueològic i han destacat la riquesa en art rupestre, en monuments funeraris prehistòrics, en jaciments paleolítics i en poblats neolític sovint situats a la vora d'antics llacs.
15 de desembre a les 19 hores
Es presenten els resultats dels treballs d’excavació i prospecció a la ciutat númido-romana d’Althiburos i al seu territori, realitzats entre 2006 i 2015. Els treballs s’han realitzat en el marc d’una col·laboració internacional tunisio-catalana. Les institucions participants són l’Institut Nacional de Patrimoni de Tunísia, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
A la ciutat d’Althiburos s’ha documentat una seqüencia d’ocupació des del s. X-IX aC fins al s. XII dC. Les dades sobre l’arquitectura i urbanisme són fragmentàries però des dels inicis es documenten murs de pedra, amb alçats de tova almenys des del s. VIII aC, i al s. IV aC es construeix una potent muralla. Les dades arqueobiològiques confirmen la producció agrícola basada en el cultiu de cereals i lleguminoses des del s. VIII aC, i una activitat ramadera basada en el bou, l’ovella, la cabra i el porc. També des d’aquest moment es documenta la metal·lúrgia del ferro així com els intercanvis comercials amb el món cartaginès.
Les prospeccions han permès conèixer sobretot el món funerari, ja que hem documentat una enorme necròpolis de la qual s’han registrat més de 1.000 monuments. Fins al moment no existia un treball de documentació sistemàtica d’aquest tipus de monuments ni tampoc se’n coneixien les característiques o la datació. En el marc del nostre projecte s’han excavat per primer cop alguns d’aquests monuments funeraris. Els resultats permeten confirmar que eren construccions d’època protohistòrica, però també que en ocasions la seva utilització perdura (o bé són reutilitzats) sota l’imperi romà i fins i tot en època tardoantiga
Totes les conferències són gratuïtes. Es recomana reserva prèvia al Tel. 93 423 21 49 o 93 424 65 77 | infomac@gencat.cat
Museu d´Arqueologia de Catalunya – Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc)| Barcelona (Barcelonès)
