14 de juny de 2017 a les 19:00 h.
Conferència a càrrec del Sr. Vicente Garcia-Delgado Sancho
La navegació fluvial ha estat la “ventafocs” de la navegació en el nostre país, però no cal oblidar que va ser l’origen de la navegació que avui dia coneixem.Al principi, el rius eren obstacles naturals a superar, més tard s'establiren fronteres, o sistemes de control i peatge de persones i productes, construint ponts o passos de barca, on imposar un sistema econòmic, establint delmes, pontatges o d’altres sistemes impositius i per tant de mostrar el seu poder, per part de les autoritats. Amb el temps es varen establir sistemes de navegació per salvar l’obstacle i poder millorar les comunicacions, tant d’un costat a l’altre con per ser utilitzats com camins d’aigua, més ràpid i menys perillós que els camins terrestres, especialment en temps de conflictes, començant a fer una navegació de llarg recorregut, transportant els productes que necessitaven les poblacions establertes al llarg dels rius, com la fusta, el gra i d’altres productes agrícoles, ceràmica o també la mineria, com el carbó, el ferro, etc. Més tard on havia l’energia hidràulica va ser un lloc molt adient per establir-se i construir serradores, fargues, molins fariners, etc.
En aquestes jornades, volem donar a conèixer bàsicament els orígens de la navegació fluvial i com aquesta es va desenvolupà, en el nostre país, amb rius amb diversos caudals, els deltes, les albuferes o llacs i els materials utilitzats per construir les diferents tipologies utilitzades fins els nostres dies, com per exemple: els ponts de barca, els passos de barca o de llibant, les muletes de riu o del delta, les pontones, els llaguts de riu, la barca de la llampuga, els molins de nau, els barquets i bots, els rais, almadíes i navates, les embarcacions que intervenen en la producció i manteniment dels arrossars y pel seu transport, les barques de l'arròs, amb vela llatina i d’altres sistemes de propulsió.He pogut veure una cultura fluvial, un vocabulari de riu i uns oficis dins d'aquest mon, i ple de contradiccions passant del amor pel riu que els dona vida i l’odi pels danys que produïen les riades, en les poblacions i camps establert en les seves ribes.Tot aquest estudi fluvial fet en els anys vuitanta, becat per la Generalitat de Catalunya, recull un treball de camp extens, dels diferents rius de Catalunya, estanys i especialment l’Ebre, principal riu de tots els Països catalans, avarca des de el Pirineu fins el Delta, sense fer mencions puntuals del Llobregat o el Ter.
Es recomana la inscripció prèvia a través del Tel. 93 423 21 49 o 93 424 65 77 | infomac@gencat.cat
Museu d´Arqueologia de Catalunya – Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc)| Barcelona (Barcelonès)
