El Museu d’Arqueologia de Catalunya col·labora amb el projecte de recerca Antiquae Feminae: Female Portraits in Sculpture: Antique and Antiquarian Contexts, Analysis and Digital Reconstruction, una iniciativa destinada a aprofundir en el coneixement dels retrats escultòrics femenins d’època romana. El projecte estudia les tipologies d’aquestes imatges, els seus significats simbòlics, els rols socials i culturals que les dones exercien en les societats antigues i les diverses reinterpretacions que aquestes obres han rebut al llarg del temps. A través de metodologies innovadores i d’un treball col·laboratiu entre disciplines, la recerca vol contribuir a una comprensió més rica i matisada de la imatge femenina romana i a la construcció de relats culturals més inclusius.
El projecte no se centra exclusivament en l’anàlisi formal o artística de les escultures, sinó que aborda de manera global les diferents tipologies de representació femenina i els seus valors simbòlics, tot posant-los en relació amb els rols reals i idealitzats que les dones van ocupar en el món romà. Aquest enfocament permet integrar figures vinculades a l’àmbit privat, com les matrones, amb representacions associades a l’esfera pública, religiosa o política. Al mateix temps, la investigació presta una atenció especial a la recepció històrica d’aquestes obres, és a dir, a les lectures, reinterpretacions i usos que han experimentat des del seu descobriment fins a la seva incorporació a col·leccions privades i museístiques contemporànies. Aquesta perspectiva diacrònica permet entendre com els criteris estètics, ideològics i científics han condicionat la percepció d’aquests retrats al llarg dels segles.
Dins d’aquest marc, el MAC té un paper especialment rellevant en l’àmbit del estudi de la degradació i la biografia material, amb l’objectiu de reproduir la historia ambiental del patrimoni. L’anàlisi detallada de les superfícies escultòriques, de les pàtines i dels diferents dipòsits superficials, aporta informació clau per reconstruir la biografia dels objectes. Aquestes capes permeten identificar les condicions ambientals a què han estat exposades les peces, els processos de degradació soferts i els contextos de conservació al llarg del temps. La seva lectura acurada complementa de manera decisiva l’estudi arqueològic i històric tradicional, integrant dades materials sovint invisibles a simple vista.
La col·lecció del MAC
El patrimoni que custodia el Museu d’Arqueologia de Catalunya és essencial per al desenvolupament del projecte. Entre les seus de Barcelona i Empúries, el museu conserva una quinzena de caps, torsos i fragments escultòrics femenins que constitueixen el nucli principal del corpus d’estudi. L’anàlisi sistemàtica d’aquest conjunt permet aprofundir en la presència i el significat de la imatge femenina en el context de la província Tarraconense, així com formular noves hipòtesis sobre la identitat de les dones representades, les funcions originals de les escultures i els espais en què van ser exposades, ja fossin domèstics, funeraris o públics.
A partir d’aquest material, l’equip investigador treballa per descodificar els ideals estètics i morals que transmetien les escultures, els seus contextos de producció i les tècniques emprades pels tallers antics. Paral·lelament, s’analitzen les intervencions i restauracions històriques que han modificat l’aspecte original de les peces, sovint condicionades per modes del col·leccionisme o per criteris de conservació avui superats. En aquest sentit, el projecte incorpora de manera decidida l’ús de tecnologies digitals, tant per a la documentació tridimensional com per a la reconstrucció virtual, amb l’objectiu de facilitar la difusió del coneixement i oferir noves eines interpretatives al públic.
Alguns exemples d'obres estudiades
Estudi i reatribució del retrat femení MAC 15090
El retrat femení amb número d’inventari MAC 15090 constitueix un cas paradigmàtic de revisió historiogràfica. Al llarg del segle XX va ser objecte d’un intens debat acadèmic i va arribar a ser considerat una possible falsificació moderna a causa del seu acabat aparentment rústic i del seu llenguatge formal simplificat. Les revisions iniciades a mitjan segle passat i, sobretot, les anàlisis estilístiques, biografia del material i fisicoquímiques recents han permès confirmar-ne l’autenticitat i situar-lo en un context provincial d’Hispània a mitjan segle I dC. El seu estil respon a la reinterpretació local de models imperials, especialment els associats a Agripina la Menor, mitjançant un llenguatge plàstic propi dels tallers hispans.
Les anàlisis de les pàtines han estat determinants per descartar una cronologia moderna. Paral·lelament, l’estudi de la procedència del marbre ha obert noves hipòtesis que apunten a l’ús de materials locals d’alta qualitat, possiblement procedents de la Bètica. Aquesta possibilitat reforça la idea d’una producció autòctona i posa en relleu el nivell tècnic assolit per tallers provincials d’Hispania.
