Com pot un museu d’arqueologia repensar els seus espais expositius des de l’educació? I què passa quan, a més dels equips tècnics, s’asseuen a la taula professionals de l’àmbit de la docència, l’arqueologia, l’educació i la cultura per imaginar-ho plegats? Aquest és precisament el repte que vam assumir des de la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya en impulsar el projecte ATENA: una comunitat de pràctica i aprenentatge pensada per posar l’educació al centre de la proposta museogràfica.

ATENA va néixer el juliol de 2024 amb unes bases clares: col·laboració, diversitat, empatia, innovació i horitzontalitat. La missió: fomentar un entorn d’aprenentatge continu per explorar i aplicar metodologies educatives innovadores en arqueologia.

Amb aquests principis, vam activar un procés que va durar nou mesos, de setembre de 2024 a juny de 2025, i que combinava sessions presencials i virtuals, pluja d’idees, debats, enquestes i una redacció col·laborativa per construir —entre tots— un document viu i compartit.

Quan el museu s’obre a la comunitat

Les comunitats de pràctica tenen una virtut senzilla i efectiva: transformen la manera com aprenem i treballem. Allà on abans hi havia experts que dictaven criteris, ara hi ha professionals que comparteixen dubtes, mirades i experiències. Allà on abans hi havia documents tancats, ara hi ha propostes vives, revisables i enriquides col·lectivament.

L’experiència d’ATENA al MAC Barcelona n’és una mostra clara. Docents, arqueòlegs i altres agents implicats han fet camí plegats per repensar el futur espai expositiu de la prehistòria i situar l’educació al cor del projecte museogràfic.

Les trobades clau

Durant el procés de treball, la comunitat ATENA ha protagonitzat diverses jornades de treball, reflexió i escolta activa que han anat donant forma al projecte. El 12 de novembre de 2024 va tenir lloc la primera trobada, en què es va definir col·lectivament l’objecte de treball i es va aprovar el document marc que havia de guiar el camí de la comunitat. Aquest primer pas va permetre establir unes bases compartides i clares des d’on començar a construir.

La segona trobada, celebrada el 16 de desembre de 2024, es va centrar en l’espai expositiu. Es van posar sobre la taula elements clau com la necessitat d’una cronologia visual clara, la incorporació d’activitats manipulatives i la voluntat d’abordar temes com el rol de la dona a la prehistòria o la relació entre el passat i el present.

El 12 de febrer de 2025, la comunitat va escoltar les aportacions del professorat, que va posar l’accent en aspectes essencials per a una experiència educativa significativa: la qualitat de l’acollida, la preparació prèvia a les visites i el tracte empàtic amb l’alumnat.

Finalment, el 25 d’abril de 2025, es va compartir i analitzar una primera proposta de document a partir de la visita de l’espai i el treball en grups. Aquesta sessió va permetre arribar a consensos clau, com ara la necessitat de concebre un espai flexible, accessible i estretament connectat amb el currículum escolar.

Aquest conjunt de trobades no només ha servit per avançar en la definició del Pla d’usos educatius, sinó que ha contribuït decisivament a teixir complicitats i generar una dinàmica d’aprenentatge compartit. Ha estat un procés en què el coneixement tècnic s’ha encreuat amb la mirada pedagògica i l’experiència de les persones usuàries per construir un relat col·lectiu que enriqueix la proposta educativa del Museu i en reforça el compromís amb la comunitat.

El resultat: el Pla d’usos educatius per al futur espai dedicat a la prehistòria

Fruit d’aquest treball compartit ha nascut el Pla d’usos educatius per orientar el nou espai del MAC Barcelona, un document que en recull els aspectes clau:

• Missió, visió i valors centrats en la inclusió i el pensament crític.
• Principis pedagògics i museològics basats en l’aprenentatge actiu.
• Eixos temàtics: vida quotidiana, rols de gènere, història de l’arqueologia, diàleg passat-present.
• Tipologies d’activitats: manipulatives, immersives, intergeneracionals.
• Recursos digitals i accessibilitat, per garantir l’equitat en l’accés al patrimoni.
• Governança participativa, basada en la mateixa comunitat de pràctica ATENA.

El document, lluny de ser una guia tancada, vol mantenir-se obert i adaptable, com ha estat el procés de treball que l’ha generat.

Una nova manera de fer museu

El més rellevant d’ATENA no és només el contingut generat, sinó la manera com s’ha fet: activant una comunitat diversa, escoltant totes les veus i convertint el Museu en un espai realment compartit. El Pla no només ordena usos; traça una nova relació entre museu i educació, basada en la intel·ligència col·lectiva i en la convicció que el patrimoni només té sentit si l’activem entre tots.

I ara què?

La comunitat ATENA no s’atura aquí. El procés compartit d’aquests mesos ha generat una energia col·lectiva que no volem perdre, sinó canalitzar cap a noves accions que donin continuïtat i solidesa al projecte.

Una de les primeres passes ha de ser validar les propostes del Pla d’usos amb alumnat i professorat a través de proves pilot que permetin comprovar-ne l’encaix, detectar possibles millores i ajustar les activitats a la realitat de les aules. Aquesta fase és clau per garantir que l’espai expositiu sigui realment útil i significatiu per als seus usuaris reals.

En paral·lel, s’està treballant en la creació d’un banc de recursos educatius, tant digitals com presencials, que puguin consultar i utilitzar docents, educadors i altres agents culturals. Aquest repositori compartirà metodologies, materials didàctics i propostes d’activitats relacionats amb el nou espai del MAC.

També es vol consolidar el Consell Pedagògic estable vinculat a la seu de Barcelona del Museu. Aquest òrgan tindrà una funció clau: acompanyar el desplegament educatiu del projecte, fer seguiment de les activitats i actuar com a pont entre el Museu i la comunitat educativa.

Finalment, es vol continuar ampliant la xarxa de col·laboracions amb entitats culturals i educatives del territori, per reforçar, així, els vincles amb escoles, instituts, universitats, centres de recerca i altres museus.

Ara bé, els reptes que tenim per davant no són menors. Caldrà sostenir la comunitat en el temps, mantenir viu l’esperit participatiu i fer créixer aquest model en altres espais i àmbits del Museu. Caldrà també consolidar una mirada educativa transformadora, capaç de posar les persones al centre, d’aprendre del passat per entendre el present i imaginar futurs possibles. El projecte ATENA ens ha deixat una idea clara: quan obrim el Museu a la comunitat, el que hi entra no és només públic, sinó coneixement, compromís i futur.