Exposiciones anteriores

Quant de temps fa que no jugues? Quant de temps fa que no treus els teus clicks? Amb PlayStories nens i adults us transportareu a la vida dels homes a la prehistòria, als contactes comercials de fenicis i ibers, als ritus de momificació de l'antic Egipte, a les guerres romanes... i fins i tot a l'època dels dinosauris.

Les col·leccions de vidre de la Fundació Institut Amatller d'Art d'Hispànic estan considerades de les més importants del país, tant per la rica varietat de tècniques, estils, èpoques i procedències de les seves peces, com per l'alta qualitat d'alguns dels seus exemplars. 

El 3 de novembre de 1935, a les dotze del migdia es feia la cerimònia d'inauguració d'un nou i gran equipament museístic a la ciutat de Barcelona dedicat per primera vegada, i de manera exclusiva, a conservar, estudiar, exposar i difondre col·leccions arqueològiques de molt diverses procedències i datacions: el Museu d'Arqueologia.

Després d’anys d’excavacions a la tomba del governador Monthemhat, a la necròpolis dels nobles de Tebes, el gener del 2009 el Servei d’Antiguitats Egipci va mostrar a l’equip de la missió arqueològica una antiga tomba aprofitada com a magatzem, molt propera a la de Monthemhat.

A l'Egipte Mitjà, banyada pel Bahr Yusef, s'aixecava l'antiga Per-Medjed, coneguda pels grecs amb el nom d'Oxirrinc. La ciutat es va fer famosa quan, a finals del segle XIX, els papiròlegs anglesos Grenfell i Hunt van trobar la col·lecció de papirs més important fins ara descoberta. Però la ciutat amaga altres sorpreses...

Alejandro Magno, Marco Antonio o Nerón son algunos de los personajes representados en las treinta y dos piezas seleccionadas por Caja Mediterráneo del fondo del Museo Arqueológico Nacional para la exposición Rostros de Roma.

Hipopótamos, rinocerontes gigantes, tigres de dientes de sable, elefantes, licaones y otros habitantes de la sabana siempre bajo la atenta mirada de carroñeros como las antiguas hienas o el primer europeo: el antepasado de Homo antecessor.

Más allá de los tópicos, Àfriques nos muestra una imagen calidoscópica de este continente; un juego de voces y miradas que nos aportan tanto africanos que han venido a nuestro país como europeos que han ido más allá, han vuelto, y nos explican aquello que han visto.

Entre el 4.000 y el 2.500 a.C. las sociedades prehistóricas de Europa cambiaron la manera de explotar el territorio y el tipo de relaciones que establecían entre ellas.

“Era como si en aparencia me tocara […] una especie de impresión que estaba allí en persona; estabas entre el sueño y la vigilia...