El MAC cedeix una trentena de peces de les col·leccions argàriques del seu fons per a l’exposició “En los confines del Argar. Una cultura de la Edad de Bronce”.

El passat 2 de desembre, el Museu d’Arqueologia d’Alacant va inaugurar l’exposició “En los confines del Argar. Una cultura de la Edad de Bronce”, dedicada a una de les societats més riques i complexes del nostre passat prehistòric a la península Ibèrica, l’Argar. Identificada a finals del segle XIX pels germans Siret, és Miquel Tarradell el que destria i sistematitza per primera vegada la “zona de cultura argàrica” de la “zona d’influència argàrica” i separa l’originalitat de la cultura de l’Argar de la resta de l’edat del Bronze peninsular.

L’exposició, produïda pel MARQ, s’ha organitzat amb motiu del centenari de la mort de Julio Furgús, sacerdot jesuïta, precursor de l’arqueologia, molt lligat a l’estudi de la cultura de l’Argar a terres alacantines i promotor de la creació del primer museu arqueològic a Alacant: el Museo Arqueológico del Colegio de Santo Domingo, a Oriola. En el seu dia, aquest museu va acollir una de les col·leccions arqueològiques més rellevants del nostre país, fins que, per diversos motius relacionats amb els anys precedents i posteriors a la Guerra Civil espanyola, la col·lecció va ser dividida i disgregada en diversos lots.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya custodia un fons de 540 objectes arqueològics d’època argàrica, format per diverses col·leccions de diverses procedències: la col·lecció Siret, formada per materials originals dels jaciments de El Oficio, El Argar i Fuente Álamo, a Almeria; la col·lecció Furgús amb objectes recuperats de les excavacions realitzades, entre 1902 i 1908, per Julio Furgús en els jaciments de San Antón (Oriola) i Laderas del Castillo (Callosa de Segura, Alacant); la col·lecció Colomines que incorpora les troballes de les excavacions fetes al poblat argàric de Laderas del Castillo (Callosa de Segura, Alacant) pel Servei d’Investigacions de l’Institut d’Estudis Catalans -representat aleshores per Josep Colomines Roca- i per encàrrec de la Junta de Museus, i la col·lecció granadina composta per un centenar de peces ceràmiques de les que es desconeix la procedència, doncs van ingressar al Museu a través d’un Dipòsit Judicial al 1962 procedent de Lanjarón, i una part procedent d’una donació privada.

El material del MAC que es pot veure fins a febrer de 2010 al Museu d’Alacant, procedeix de la col·lecció Furgús. L’origen d’aquesta col·lecció es comença a gestar al col·legi de Sant Ignasi de Barcelona, de la que Furgús fou prefecte del 1896 al 1898, període en el que va fundar un museu d’antiguitats al propi col·legi. Durant les excavacions que va dur a terme entre el 1902 i 1908 a Oriola i Laderas del Castillo, va anar enviant material al museu del col·legi, el qual serví per il·lustrar algunes de les classes del pares jesuïtes. A inicis del 1932, i com a conseqüència del decret d’expulsió dels jesuïtes proclamat per la II República, la Generalitat va confiscar l’edifici del col·legi, a Sarrià. Es creu que durant una d’aquestes confiscacions, durant la II República o bé a començaments de la Guerra civil, la col·lecció Furgús va passar a formar part del fons del MAC. L’edifici del Museu va albergar durant la Guerra Civil gran quantitat de materials arqueològics en un refugi construït per a dita finalitat.

Aquesta exposició és doncs, un homenatge a la figura de Julio Furgús i altres pioners de l’estudi de la cultura argàrica en terres d’Alacant i mostra l’avanç de la recerca de la cultura argàrica en els últims anys. A l’exposició, comissariada per Mauro S. Hernández Pérez, Jorge A. Soler Díaz i Juan A. López Padilla, també s’hi poden admirar el Tresoret de Cabeza Redondo, de Villena, i el Tresor de Abía de la Obispalía, conservat al British Museum.