Projecte expositiu: material petri

Equip tècnic MAC: Aurora Martín, Carme Baqué, Laura Lara, Josep Mª Llorens, Anna Vargas

Restauració: Laura Lara (MAC Girona) i Àbac. Conservació- Restauració S.L.

Els darrers tres anys s’ha endegat la remodelació de l’exposició permanent del MAC-Girona que ocupa el sobreclaustre i les naus de l’església de Sant Pere de Galligants. L’any 2007 es van enllestir les sales expositives del sobreclaustre i es va iniciar el projecte de revisió museogràfica de l’església. La primera actuació sobre aquest espai va ser eliminar les vitrines amb material romà, instal·lades en la remodelació de 1996, per qüestions de conservació preventiva. La segona va consistir en buidar la capçalera de Sant Pere de Galligants d’elements exposats (es van retirar, ares de pedra d’època romana i ibèrica i les dolies) per facilitar la lectura de l’edifici romànic.

El nou projecte persegueix concentrar les àrees expositives en els laterals, amb un muntatge que permeti ressaltar els materials presentats i separar-los nítidament de l’edifici que els embolcalla. Enguany ha finalitzat part del muntatge expositiu de la nau dreta -àmbit de les vies de comunicació i la ciutat romanes-. La majoria de les peces presentades ja estaven exposades. La seva conservació i el seu valor documental fan d’aquestes peces obres imprescindibles per al discurs. Amb tot, les revisions museogràfiques periòdiques permeten, per una banda, estudiar i rescatar dels fons del Museu peces que estan en el dipòsit i que ara tenen l’oportunitat de ser admirades. Cal destacar, entre elles, el fragment de fris de pedra sorrenca que formava part de la porta de la muralla romana de Gerunda situada al Carrer de la Força (Girona).

Aquesta revisió ha permès l’estudi de l’estat de conservació i restauració dels elements exposats, majoritàriament de naturalesa pètria, i que es van traslladar al Laboratori de Conservació-Restauració on s’ha procedit a l’elaboració d’un pla d’actuació específic per cadascun dels béns.
Inicialment, s’han efectuat exàmens visuals directes o amb lupa binocular i, quan ha estat necessari, s’ha complementat amb altres tècniques analítiques (Espectroscòpia d’Infraroig per Transformada de Fourier i Difractrometria de Raigs X), que han permès caracteritzar la composició elemental del material i definir els productes d’alteració. Ambdós aspectes resulten essencials alhora de plantejar la metodologia conservativa a aplicar. En línies generals, s’han efectuat neteges per eliminar de manera mecànica els dipòsits de brutícia generalitzada i, en ocasions, s’han executat neteges més especifiques i localitzades segons l’alteració. Així, en algun dels casos s’ha efectuat neteges amb apòsits de carbonat d’amoni, sabó neutre, o mixtes d’aigua destil·lada i alcohol. En altres ocasions ha calgut efectuar neteges mecàniques per microprojecció de diversos àrids, aconseguint una acció abrasiva intensa però delicada.

Una de les problemàtiques més difícils de resoldre ha consistit en la irreversibilitat de les actuacions antigues, bàsicament pel que fa als adhesius emprats i a l’eliminació dels espàrrecs d’ancoratge d’algunes de les escultures a les peanyes expositives. Tradicionalment les intervencions de restauració no es documentaven i aquest desconeixement dificulta enormement la present intervenció (actualment totes les accions de conservació-restauració han de quedar àmpliament registrades). L’eliminació dels adhesius antics, ha estat inassolible i s’ha optat per rebaixar-los a un nivell inferior al de la fractura i reomplir amb material nou la junta (morters tradicionals de calç i sorra) per millorar l’aparença estètica. Els ancoratges trobats responen a una antiga intervenció de museïtzació, col·locats per tal de garantir solidesa i equilibri al conjunt, però naturalment, aquest tipus de procediments produïen lesions irreversibles als originals i cal evitar-los. A títol d’exemple, podem destacar un fragment d’escultura masculina amb toga, que durant el procés de desmuntatge es van descobrir dues llargues tiges metàl·liques inserides en el cos de marbre i reforçades amb un material de reompliment extremadament dur. En el conjunt estatuari que s’ha d’afrontar, s’han eliminat aquestes insercions i s’han buscat solucions reversibles i innòcues.