Veure en el mapa

ADREÇA

Passeig de Santa Madrona, 39-41 
Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona
Tel. 93 423 21 49

HORARIS

De dimarts a dissabte

de 9,30 h a 19,00 h

Diumenges i festius

de 10 a 14.30 h

Dilluns tancat

CONTACTA AMB EL MUSEU

TELÈFON: 93 423 21 49
E-MAIL: infomac@gencat.cat
Twitter
Facebook

Presentació

L’arqueologia té un pes considerable en el món de la cultura i del patrimoni català, segurament més del que la societat percep. Les dades següents en són una bona mostra. A Catalunya l’any 2013 hi havia 13.226 jaciments inventariats. Una xifra superior a la d’Andalusia, amb un territori més extens, i a la d’Holanda, per fer una comparació. Dels jaciments de què es tenen notícies s’ha intervingut en 8.344, més de la meitat. Això ha generat fluxos considerables de materials que han obligat a crear dipòsits arqueològics nous, com el de Cervera, a més del que ja hi havia a Pedret (Girona) i dels dipòsits dels mateixos museus. D’aquests jaciments, 258 són considerats bé nacional d’interès cultural, i dos han estat declarats patrimoni mundial, la Tàrraco romana i els abrics d’art rupestre de l’Arc Mediterrani. Un patrimoni tan important com el que proporciona l’arqueologia catalana ha de disposar d’unes estructures de gestió que en facilitin l’estudi, l’exposició al públic i la difusió amb tot el potencial que aquest patrimoni mereix.

Així, destaquen, d’una banda, els instituts de recerca creats per la Generalitat, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), i l’lnstitut Milà i Fontanals, dins el CSIC, creat per l’Estat. Cal dir que aquesta recerca se sustenta en una densa xarxa de formació universitària que posa a l’abast dels estudiants dos graus d’arqueologia, catorze màsters i postgraus, i catorze programes de doctorat. D’altra banda, Catalunya disposa de 181 jaciments visitables, vint-i-vuit dels quals estan associats a un museu o a un centre d’interpretació. Hi ha deu centres museístics dedicats exclusivament a l’arqueologia i quaranta-sis més que mostren col∙leccions arqueològiques. A més, cal afegir-hi disset centres, considerats col∙leccions pel Registre de Museus, que mostren exclusivament objectes arqueològics i tretze que, entre els objectes de la mostra, n’exposen d’arqueològics. L’instrument per excel∙lència de la Generalitat de Catalunya, creat per gestionar l’arqueologia, és el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. A un segon nivell, més especialitzat en la transmissió o explotació del coneixement de l’arqueologia, la Generalitat va crear el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Tot aquest gruix va generar, l’any 2013, 4.599.924 visitants; 1.957.990 van optar per visitar jaciments; 1.562.811, museus d’arqueologia, i 1.039.123, col∙leccions d’arqueologia (segons dades facilitades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia). És evident, doncs, el pes real que té aquest patrimoni en la nostra oferta cultural i museística, i en la conformació de la nostra identitat cultural com a país.

La museografia arqueològica catalana té les arrels en el segle XVIII, amb la conformació de les primeres col∙leccions particulars i d’acadèmies com la dels Desconfiats. No serà, però, fins al segle XIX que es comença a articular d’una manera més moderna, amb la creació dels museus provincials i alguns museus de l’Església, com el Museu Diocesà de Solsona o el Museu Episcopal de Vic. A principis del segle XX la museografia arqueològica viu un moment d’esplendor amb la creació del Museu d’Arqueologia de Catalunya (1932) i dels museus locals. L’esplendor de l’arqueologia local davalla durant el franquisme per manca de recursos, però reviu amb força amb el restabliment de la democràcia, gràcies a l’impuls i l’ajut de la Generalitat restaurada als museus locals i comarcals amb la creació de la Xarxa de Museus Comarcals i Locals. És en aquest context que el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), amb 311.495 visitants, adquireix una rellevància especial dins l’oferta museística de Catalunya. Creat i concretat per la Llei de museus de 1990, el MAC és una plataforma de museus i jaciments esparsos per tot el territori que ofereix al visitant el gruix més important de l’oferta arqueològica del país, per construir per al públic i per al país mateix el relat sobre quina ha estat l’evolució de l’home i com s’han esdevingut els successos en aquest territori que ara anomenem Catalunya.

El MAC respon a un model singular de museu, és la marca de presentació del patrimoni arqueològic català i acull una bona i nodrida representació de tot aquest patrimoni, obert a la visita pública i amb diferents graus de museïtzació. Concretament, el conformen un total de 66 museus, centres d’interpretació i jaciments de diferent titularitat, estructurats de la manera següent:

El MAC-Barcelona, el MAC-Girona, el MAC-Ullastret, el MAC-Empúries, el MAC-Olèrdola, seus territorials del MAC i part orgànica del Museu. El Centre d’Arqueologia Subaquàtica i el Centre Iberia Graeca, principals centres de recerca del MAC, i part orgànica també del Museu. L’Arqueoxarxa, formada per museus municipals d’arqueologia i pels jaciments que gestionen els seus propis municipis. La Ruta dels Ibers, integrada per una selecció de 26 jaciments dels períodes més significatius i que es troben adaptats a la visita, perfectament senyalitzats. La Ruta de l’Art Rupestre, formada pels tres centres d’interpretació de l’art rupestre, dos de municipals, Montblanc i Ulldecona, i un de la Generalitat, el Cogul.

Cada peça que conforma el MAC hi aporta elements que enriqueixen el discurs territorial i diacrònic. Cada peça és fonamental per donar una visió àmplia i alhora precisa de la nostra complexitat cultural. Sense cap mena de dubte és una proposta bona i útil per mostrar el nostre patrimoni moble i immoble més antic –el patrimoni de Catalunya, abans de Catalunya. Cal, però, consolidar aquesta estructura i solucionar, encara, algunes deficiències que afebleixen l’articulació d’aquest model. Ens trobem immersos en un període de resistència, com a conseqüència de la crisi que vivim en tots els àmbits, i el nostre deure és preservar en les millors condicions possibles tot aquest llegat i esperar que els futurs esquemes organitzatius, siguin els que siguin, sàpiguen mantenir aquest llegat, que abasta tot el territori català, i sàpiguen mantenir-lo sense fragmentar.

Josep Manuel Rueda i Torres

DIRECTOR DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA