Ullastret

Home / Seus / Ullastret / Recerca i conservació / Campanya d'excavacions 2012 / Els cranis enclavats d'Ullastret

Comparteix: 

Els cranis enclavats d'Ullastret

Una troballa excepcional

neteja-crani-1

Durant el darrer sondeig de les excavacions dutes a terme l'estiu del 2012 a Puig de Sant Andreu (Ullastret), es va produir la troballa més singular per la seva excepcionalitat: els dos cranis enclavats així com les altres restes cranials que, molt probablement, pertanyen a 5 individus adults. Cal esmentar que la troballa de restes cranials humanes en els poblats pertanyents als territoris ibers costaners del nord-est peninsular (indigets i laietans) no és un fet insòlit i testimonia la pràctica d’origen celta dels caps tallats.

L’excepcionalitat d’aquesta troballa radica en el fet que, fins a l’actualitat, només s’havien localitzat tres cranis enclavats sencers. I és que des de les primeres evidències publicades a principis del segle XX per Bosch Gimpera, les troballes aïllades de restes humanes en contextos urbans de l’edat del Ferro, tant a la banda peninsular com als oppida del sud-est francès, s’han succeït en comptagotes. A Catalunya, el primer es va localitzar a principis del segle XX al peu de la muralla del poblat de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet i els altres dos van aparèixer en sitges en el transcurs d’una campanya d’excavacions al Puig de Sant Andreu d’Ullastret l’any 1969. Totes elles integren el fons del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i configuren una col·lecció sense paral·lels a la resta de la península Ibèrica.

 L’explicació comuna que es dóna a aquestes evidències parla d’un ús simbòlic dels caps, doncs, el seu tractament post mortem és completament diferent al procés funerari habitual de la societat ibera, la incineració. Les possibilitats interpretatives que es presenten davant aquests casos aïllats de cranis són dues: una amb finalitats intimidadores i una altra finalitats religioses. Els cranis, bé podrien pertànyer a personatges importants per a la família o la comunitat o bé podrien tractar-se d’enemics, els quals haurien estat executats o morts en combat i exposats al públic. 

En el primer dels casos, les restes esdevindrien relíquies familiars o comunitàries conservades en funció de certs valors socials com la valentia, o un paper social excepcional (líders de grup). Tanmateix, la interpretació que guanya més pes i que confirmarien els darrers cranis trobats en un dels carrers principals del Puig de Sant Andreu, és la que relaciona aquests rituals amb la tradició celta dels caps tallats, ben descrita per autors clàssics com Diodor de Sicília, Estrabó i Posidoni d’Apamea. Les seves cròniques parlen del costum indígena d’exhibir públicament els caps tallats de l’enemic en piques; penjats del coll dels cavalls o bé clavats a les portes de les cases i porxos dels edificis. Aquesta pràctica va tenir una gran difusió tant als pobles britànics, com als germans i gals. Els cranis esdevindrien així trofeus de guerra, exposats en alguns casos acompanyats d’armes inutilitzades, reafirmant la superioritat guerrera del grup alhora que servien d’element coercitiu.

Ara per ara, no s’han detectat paral·lels a l’àmbit peninsular, però sí estretes afinitats en el món celta i gal dels segles III-II aC, que venen a reforçar unes connexions ideològiques i culturals especialment intenses durant aquest període.

  • Currently 4.5 out of 5 Stars.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Rating: 4.5/5 (6 votes cast)

Thank you for rating!

You have already rated this page, you can only rate it once!

Your rating has been changed, thanks for rating!

La restauració

 
Cranis hospital Palamós 1_red
Neteja i consolidació de les restes cranials

Informació relacionada

Publicacions

Notes de premsa

La notícia als mitjans