Girona

PECES DESTACADES

Fitxa de joc romana 
2638 (1)

El joc és una de les activitats més universals vinculades a l'oci i al lleure. El joc infantil estimula l'aprenentatge i les habilitats físiques, però també és molt present en el mon dels adults des d'èpoques molt antigues. En època romana trobem una gran varietat de  jocs, molts dels quals encara estan plenament vigents, com són els jocs d'habilitat o atzar on s'hi jugaven diners. 

Les peces vinculades als jocs d'atzar són els daus, les tabes i altres fitxes de joc, de formes i materials diversos. Els romans denominaven tabula losoria als jocs de tauler. Segons com s'utilitzés aquest tauler, podien ser jocs d'estratègia com les dames o jocs d'atzar, si s'avançava per les caselles segons decidissin els daus com un joc de l'oca.

La fitxa d'os escollida, que prové de la ciutat romana d'Empúries, podria servir per aquesta segona opció, tot i que se'ns escapa la dinàmica del joc.

Per una cara presenta un número, el 21, i per l'altra llegim l'adjectiu AVDAX (audaç).  Al sud-est d'Italia, a l'antiga Vaste, es van trobar 17 peces com aquesta. Cada fitxa té un número diferent a l’igual que l'adjectiu de l'altra cara. Totes aquestes fitxes tenen un forat a la seva part circular, que probablement servia per guardar-les lligades.

No és una fitxa de joc gaire comú com ho són les circulars d'os i vidre. Destaca la qualitat de les impressions i el bon estat de conservació. Va ingressar al Museu mitjançant una compra el 1901.

Les granes: testimoni del passat
Imatge3

En aquesta foto podem veure un conjunt de granes carbonitzades d'ordi del s.IV a.n.e procedents del jaciment ibèric del Puig de Sant Andreu, Ullastret (Baix Empordà) 

L'arqueobotànica és l'anàlisi i la interpretació de les restes vegetals recollides en contextos arqueològics, per obtenir informació sobre la interacció entre els grups humans i les plantes. 

Les restes vegetals arqueològiques estan constituïdes per fustes, carbons i pol·lens, però també per granes (llavors i fruits) i d’altres elements que formen part d’elles com les espigues, les espiguetes, etc. El seu anàlisi permet obtenir informació de les plantes de la vegetació del passat i d’aquelles que són útils directa o indirectament a les comunitats humanes (alimentació, producció, processat i consum). 

Es conserven principalment de forma carbonitzada, com a conseqüència del seu contacte amb el foc, però també les podem recollir mineralitzades o saturades en aigua, a jaciments que han  estat excavats en medis anaeròbics.

Actualment en podem observar en l’exposició temporal del MAC-Girona “El geni culinari. Innovacions que marquen la nostra cuina” que romandrà fins el setembre. 

Arpó 
Arpóreduit

La presència de l’espècie Homo sapiens va comportar la sofisticació de les tècniques de cacera, així com la dels estris utilitzats. És durant el paleolític superior que documentem l’ús del propulsor i de l’arc. Els arpons amb una o dues fileres dentades constituïen estris molt eficaços a l’hora de subjectar la presa. Sovint, el seu ús es relaciona amb la pesca.

Aquest arpó fet de banya és una de les peces emblemàtiques del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona  i habitualment el podem trobar en l’exposició permanent, en l’àmbit del paleolític superior. En aquests moments però es mostra en l’exposició temporal “El geni culinari” (vitrina la ceràmica) ubicada en la nau del museu.

L’arpó es va trobar a La Bora Gran d’en Carreras, Serinyà (Pla de l’Estany), i la seva datació va del 13000-11000 aC. Paleolític superior, Magdalenià. Forma part de la col·lecció Bosoms i  va ingressar al museu el 1953.

Impressions sobre escaiola de pedres entallades
FI- R 147 reduit

El 15 de febrer de 1906 ingressava en el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona una col·lecció de 1.575 impressions sobre escaiola de pedres entallades, conservada en un moble construït especialment, acompanyada d’un detallat catàleg manuscrit i complementada amb diverses monedes antigues. Era una donació de Pau Bosch i Barrau (1841-1915), banquer i reconegut col·leccionista d’art, medallística i numismàtica, fill de l’industrial Pau Bosch i Moré, natural de Cervià de Ter.

La col·lecció, eclèctica, conté des d’impressions de cilindres mesopotàmics fins a la reproducció d’obres modernes, com “El matí” i “La nit” (1815), relleus de l’escultor danès Bertel Thorvaldsen (1770-1844), el model de les quals, especifica el catàleg, es troba en el Museu de Copenhagen (el Museu Thorvaldsen, inaugurat el 1848). La col·lecció està formada per impressions d’originals antics (mesopotàmics, egipcis, grecs i romans), renaixentistes i moderns.

La portada del catàleg diu: Catalogue of Collection of Impressions of Antique Gems and Seals in the possesion of W. Macpherson Esqre Compiled by H. Bendall and H. A. Helyar. Madrid, 1879. William Macpherson (1824-1898) el propietari original de la col·lecció, més conegut com a Guillermo Macpherson y Hemas, era fill d’un comerciant escocès establert a Cadis i de la seva muller, gaditana. Va servir en el cos diplomàtic britànic com a vicecònsol i cònsol a Cadis, Sevilla, Madrid i Barcelona. Erudit traductor de Shakespeare al castellà, fou acadèmic corresponent de la Real Academia Española.

En el seu testament (1915), Pau Bosch i Barrau llegà la seva col·lecció de pintures, medalles i monedes al Museo del Prado, del Patronat del qual era vocal. Anys abans, però, havia donat al Museu Provincial d’Antiguitats i Belles Arts de Girona aquesta col·lecció, que degué adquirir de William Macpherson. És una bella mostra del col·leccionisme i dels interessos i relacions culturals de la burgesia de la segona meitat del segle XIX

Askos de ceràmica grega que representa una tortuga, procedent d’Empúries (L’Escala) segle V aC. 6,5 x 5,3 cm.
askos tortuga

Perquè creieu que servia aquest recipient en forma de tortuga? Doncs la veritat és que hi ha diferents teories: es sap segur que servia per contenir i servir líquids, però en funció de la mida i del context, podien contenir oli, vi, aigua o perfums. En aquest cas, tot i ser de la mida d’una mà, no ho sabem en exactitud, però el que si us podem confirmar, és que va ser feta en un taller de Grècia, i comprada per algun emporità (resident a Empúries) com a peça de vaixella de luxe.

No obstant, el que més ens sorprèn és aquesta forma d’animal. A Empúries se n’han trobat dues, tot i que el més corrent és trobar-les en forma de gerra sense decoració, o  com a molt amb una capa de vernís. I és que objectes domèstics en forma d’animal (ocells, porc senglars, peixos, caps d’ànecs, dofins, escorpits....) sovint acostumen a ser poms, amulet, monedes o figures de terracota.

Crater àtic de figures roges, Mas Castellar (Pontós)  f. s V aC,  Ceràmica, a torn, i envernissada
Muntatge escena 3 copia

 

Durant la campanya d’excavacions de l’any 2001, del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontòs, a l’interior d’una sitja es va trobar una gran quantitat de peces de ceràmica de figures roges que procedien totes elles de la mateixa peça.

L’estudi de la mateixa va permetre conèixer que va ser adquirida per un iber a la veïna colònia grega d’Emporion, com a mostra d’exhaltació i prestigi del seu propietari. A més, es sap que la família propietària d’aquesta peça, que gaudia d’un nivell social i adquisitiu alt, després de l’incendi al seu habitatge, van llençar la runa amb les vaixelles trencades a l’interior d’una sitja.

Després d’un complex procés de restauració de 115 fragments diferents, es va poder observar com aquesta peça de ceràmica mostrava una sèrie d’escenes amb personatges mitològics. Per una banda hi podem veure homes nus amb corones vegetals al cap i portant torxes, participant de la celebració nocturna del Komos (la processó ritual en honor al déu Dionís). També hi apareixen tres joves parlant, amb una cinta al cap i tapant el seu cos nu amb un himatió (túnica). La peça s’atribueix tant al taller de Cleofon (en el cas de les escenes) com al del pintor de Pothos (pel seu estil).

Mosaic romà de Teseu i Ariadna. Època romana del baix imperi (segles III-IV) Girona
emblema mosaic de Teseu i Ariadna

L’any 1846, ara fa 140 anys, va tenir lloc el descobriment arqueològic més important que fins ara s’ha fet a la ciutat de Girona: un conjunt de 3 mosaics d‘època romana del baix imperi (segles III-IV) a la masia de can Pau Birol (avui col·legi de Bell-lloc del Pla), d’una gran qualitat i enorme riquesa, i que es coneixen com el mosaic de Bel·lerofontes, el mosaic de Teseu i Ariadna i el mosaic del circ.

El mosaic era, en època romana, una mostra de riquesa que es combinava amb altres com la pintura o l’escultura. Més enllà d’un element decoratiu, el mosaic ens mostra la ideologia, la cultura o la religiositat del propietari de la casa on anava ubicat.

En aquest cas, el mosaic de Teseu i Ariadna s’identifica com una escena del mite del Minotaure, un ésser amb cos humà i cap de brau. Observem Ariadna, quan li dóna a Teseu un cabdell de llana abans que s’enfronti al Minotaure. El Minotaure representava la foscor del ésser humà, els seus desitjos irracionals, i la seva derrota en mans de Teseu representa la victòria del bé i de la racionalitat.