Home / Seus / Girona / Col·leccions / La cultura ibèrica
La cultura ibèrica
Àmbit IV
En el s. VII aC, les poblacions indígenes de l’Edat del Bronze de la banda mediterrània de la península, inicien un llarg procés evolutiu que portarà a la formació de la cultura ibèrica. Encara que amb diferències regionals, la cultura ibèrica presenta uns trets característics comuns a tot el territori: generalització de la construcció amb materials durs (pedra, tovot), aparició d’un urbanisme incipient i d’un nou tipus d’hàbitat fortificat en altura, l’oppidum; adopció del torn de terrisser, ampli desenvolupament de la metal·lúrgia del ferro o creació d’un sistema autòcton d’escriptura.
La societat s’estructura en classes, amb una àmplia base de pagesos i pastors, un important artesanat i una classe dominant, que deté el poder i la propietat de la terra. L’economia es basa sobretot en l’agricultura de secà, i a Catalunya un bon testimoni d’aquesta activitat en són els nombrosos camps de sitges que s’utilitzaven per a emmagatzemar el gra. Una altra activitat important complementària és la ramaderia. El contacte amb els pobles colonials va tenir importants repercussions en les formes d’organització de la societat, en l’economia i en les creences.
Els jaciments indígenes més destacats d’aquest període que es troben representats al museu són els d’Ullastret, Mas Castellar de Pontós, Castell de la Fosca de Palamós, Sant Julià de Ramis o la Creueta.