Exposicions anteriors

Quant de temps fa que no jugues? Quant de temps fa que no treus els teus clicks? Amb PlayStories nens i adults us transportareu a la vida dels homes a la prehistòria, als contactes comercials de fenicis i ibers, als ritus de momificació de l'antic Egipte, a les guerres romanes... i fins i tot a l'època dels dinosauris.

Les col·leccions de vidre de la Fundació Institut Amatller d'Art d'Hispànic estan considerades de les més importants del país, tant per la rica varietat de tècniques, estils, èpoques i procedències de les seves peces, com per l'alta qualitat d'alguns dels seus exemplars. 

El 3 de novembre de 1935, a les dotze del migdia es feia la cerimònia d'inauguració d'un nou i gran equipament museístic a la ciutat de Barcelona dedicat per primera vegada, i de manera exclusiva, a conservar, estudiar, exposar i difondre col·leccions arqueològiques de molt diverses procedències i datacions: el Museu d'Arqueologia.

Després d’anys d’excavacions a la tomba del governador Monthemhat, a la necròpolis dels nobles de Tebes, el gener del 2009 el Servei d’Antiguitats Egipci va mostrar a l’equip de la missió arqueològica una antiga tomba aprofitada com a magatzem, molt propera a la de Monthemhat.

A l'Egipte Mitjà, banyada pel Bahr Yusef, s'aixecava l'antiga Per-Medjed, coneguda pels grecs amb el nom d'Oxirrinc. La ciutat es va fer famosa quan, a finals del segle XIX, els papiròlegs anglesos Grenfell i Hunt van trobar la col·lecció de papirs més important fins ara descoberta. Però la ciutat amaga altres sorpreses...

Alexandre Magne, Marc Antoni o Neró són alguns dels personatges representats en les trenta dues peces seleccionades per Caja Mediterráneo del fons del Museo Arqueológico Nacional per a l’exposició Rostres de Roma.

Hipopòtams, rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, licaons i d’altres habitants de la sabana sempre sota l’atenta mirada de carronyaires com les antigues hienes o el primer europeu: l’avantpassat de l’Homo antecessor.

Més enllà dels tòpics, Àfriques ens mostra una imatge calidoscòpica d’aquest continent; un joc de veus i mirades que ens aporten tant africans que han vingut a casa nostra com europeus que han anat més enllà, han tornat, i ens expliquen allò que han vist.

Entre el 4.000 i el 2.500 aC les societats prehistòriques d’Europa van canviar la manera d’explotar el territori i el tipus de relacions que establien entre elles.

“Era com si en aparença em toqués […] una espècie d'impressió que era allà en persona; estaves entre el somni i la vigília...