Home / Seus / Barcelona / Col·leccions / Prehistòries / Pagesos, pastors i metal·lúrgics. Del neolític a l’edat del bronze
Pagesos, pastors i metal·lúrgics. Del neolític a l’edat del bronze
De predadors a productors
El neolític (-6.000 a -3.000 anys) és un període de grans transformacions econòmiques, culturals i socials. Sovint es parla de revolució neolítica i es compara la transcendència d’aquest procés amb la importància que va tenir per a la humanitat el control domèstic del foc.
Els éssers humans, que durant dos milions d’anys havien viscut de la caça i la recol·lecció, van adoptar l’agricultura i la ramaderia com a fonts de subsistència i van començar a explotar espècies domesticades a l’Orient Mitjà a partir del 8.000 aC. Van aparèixer els poblats estables i les primeres explotacions mineres i es va generalitzar l’ús de la ceràmica. Amb les noves formes d’organització social, que van permetre concentrar els esforços comunals cap a objectius concrets, es va introduir a la vegada el germen de les desigualtats socials.
Del primer metall al bronze mitjà
El neolític acaba cap al 2.500 aC amb l’arribada dels primers estris de metall i de les tècniques per obtenir-lo. La introducció d’aquesta tecnologia marca l’inici de l’edat del bronze. Progressivament van delimitar el seu territori i, a més d’ocupar les cavitats que els oferia el terreny, van bastir poblats ben estructurats, amb cabanes i habitatges que sovint tenien sòcols de pedra.
Els sepulcres de fossa individuals van ser substituïts per enterraments col·lectius, veritables osseres que podien contenir les restes de desenes d’individus. N’hi havia de diferents tipus, però els més singulars són, sens dubte, els monuments megalítics, grans panteons que requerien per a la seva construcció l’esforç de tot el grup i uns coneixements tecnològics cada cop més complexos.