Seus

Home / Seus / Barcelona / Activitats / Altres activitats / Estudis sobre Història i Civilització del Pròxim Orient i la Mediterrània antiga. EPOMA

Estudis sobre Història i Civilització del Pròxim Orient i la Mediterrània antiga. EPOMA

Març de 2017

Arqueonet ofereix els Estudis sobre Història i Civilització del Pròxim Orient i la Mediterrània antiga, que compten amb el suport d'entitats i museus de gran prestigi, i que podreu seguir tant presencialment com a distància.

En la temàtica de les diferents assignatures coneixerem cada una d’aquestes civilitzacions, però no només analitzant-les com a cultures estanques i independents, sinó buscant aquest denominador comú entre elles i, així, poder rastrejar els orígens de la nostra pròpia cultura, des de les ribes del Nil i les planes mesopotàmiques, a les ribes del Tíber i les muntanyes de l’Àtica.

Totes les master-classes es realitzaran a sala d’actes del Museu d'Arqueologia de Catalunya, seu de Barcelona, i l’horari serà de 19’30 a 21h. L’assistència és gratuïta i oberta al públic general. El programa de és el següent:

  • Dimecres 8. Fidelitats i espionatges en les guerres midriàtiques a càrrec del Dr. Toni Ñaco del Hoyo (ICREA, UdG).

 En el darrer terç del segle II aC. la República romana havia convertit els estats occidentals d’Anatòlia en la província d’Àsia; a Orient, un complex món de reialmes satèl·lits es mantenien en equilibri precari. Durant el primer quart del segle I aC. Una alteració de la situació va generar un seguit de guerres contra els romans, liderades per Mitridates VI Eupator, rei de Pontos (88-66 a. C.). En el transcurs de la mateixa els grecs prengueren diversos partits, en determinats moments també els grecs europeus, per la qual cosa el conflicte es va estendre a tota la conca egea, des de les Termòpiles i Atenes a les terres de la banda meridional del Caucas. Recents estudis estan desvetllant aspectes poc tractats sobre la participació de diferents elements socials en els conflictes

  • Dimecres 15. Les primeres emperadrius bizantines: un nou model de dona poderosa a càrrec del Dr. Ernest Marcos Hierro (UB).

Amb l’adopció del cristianisme com a religió de la institució imperial, les dones emparentades amb els emperadors de la Nova Roma del Bòsfor assoleixen un protagonisme que no havien tingut les seves predecessores d’èpoques anteriors. Les esposes dels monarques dels segles IV a VI fan ostentació del poder personal que els confereix el seu títol d’Augusta i no dubten a immiscir-se en els afers públics, per bé que sovint els seus actes siguin desqualificats per l’opinió pública, com s’esdevé en els casos d’Eudòxia, la muller d’Arcadi i enemiga ferotge de Joan Crisòstom; d’Atenaís Eudòcia, la dona separada de Teodosi II, poeta i benefactora de Terra Santa; i, sobretot, de Teodora, la consort sobirana de Justinià. També interpretaren un paper polític important algunes mares, filles i germanes d’emperadors, adornades també amb la dignitat d’Augusta, com Helena, mare de Constantí el Gran; Pulquèria, la germana de Teodosi II; i Ariadna, la filla de Lleó I, que va transmetre la corona als seus dos marits, Zenó i Anastasi. Les seves accions dibuixen un model cristià d’autoritat femenina vinculat al desenvolupament paral·lel del culte a la Mare de Déu

  • Dimecres 22. Crims i les seves conseqüències a l’Antic Egipte a càrrec del Dr. Javier Martínez Babón, membre del projectedel Temple de Milions d’Anys a Luxor.

Algunes fonts escrites pertanyents a la llarga història de l’antic Egipte informen sobre variades activitats criminals, entre les que destaquen traïcions, robatoris i corrupcions, portades a terme per personatges de diferents estrats socials. La conferència presentarà un seguit d’exemples documentats sobre actes delictius i incidirà en els sistemes d’interrogatori i les penes dictades segons el delicte, entre les que hi havia la pena de mort, que podia ser aplicada de diferents maneres.

  • Dimecres 29. Sacrificis humans al Pròxim Orient a càrrec del Dr. Jordi Vidal Palomino (UAB). 

Durant els tres mil·lennis d’història cuneïforme del Pròxim Orient disposem de tot un seguit d’evidències disperses que testimonien la pràctica de sacrificis humans en honor de les divinitats (i dels reis).

Els textos escrits i la iconografia mostren la reiteració d’aquesta pràctica ritual, com a mínim des del III mil·lenni a.n.e. Amb tot, és l’arqueologia (amb casos com els d’Umm el-Marra, Shioukh Tahtani, Arslantepe i, sobre tot, el cementiri reial d’Ur) la que ens ofereix els exemples més significatius de sacrificis humans al Pròxim Orient. 

Al llarg d’aquesta master-class, repassarem amb detall les evidències més significatives al nostre abast, per mirar d’oferir una temptativa d’explicació amb l’objectiu de comprendre el(s) significat(s) dels sacrificis humans en aquest context.

Aforament limitat, cal inscriure-s’hi prèviament a Arqueonet: arqueonet@arqueonet.net o al 93 742 30 14 – 667 013 352.

  • Currently 4 out of 5 Stars.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Rating: 4/5 (5 votes cast)

Thank you for rating!

You have already rated this page, you can only rate it once!

Your rating has been changed, thanks for rating!

EPOMA