La Fortalesa

Situat a Arbeca (les Garrigues), en una zona de plana, aquest establiment fou construït fa 2.800 anys, i és únic en el món ibèric català.

Les seves característiques defensives la feien inexpugnable: una muralla de 5 m d’amplada amb dotze torres, una barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat de 13 metres d'amplada i 4 de profunditat. Era, sens dubte, l’expressió del poder d’un príncep o cabdill sobre les comunitats del territori circumdant.

La fortalesa va ser edificada al voltant de l’any del 750 aC, i va estar habitada ininterrompudament durant quatre-cents anys, fins ca. l’any 325 aC, en què fou abandonada. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d'urnes, anomenat així pel costum d'incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts. Doscents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants d'Els Vilars van viure el procés de iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergets.

L'urbanisme interior s'organitzava radialment al voltant d'una plaça presidida per un gran pou. Les cases es recolzaven a la muralla i obrien les seves portes a un carrer empedrat paral·lel a aquesta del qual sortien vies radials vers la plaça i les portes d'accès al recinte. Durant els segles següents es va anul·lar la poterna de l'oest, s'obrí una porta protegida per torres al nord i s'implantà una nova xarxa viària. Les cases eren cada cop més complexes i espaioses.

Cap raó traumàtica o violenta n'explica l'abandonament a mitjan segle IV aC. El recinte no va ser destruït, sinó simplement desallotjat. Una cosa sembla segura: l'espai interior era molt reduït, la muralla, el fossat i les defenses, que havien estat la raó d'ésser de l'assentament, segles més tard esdevingueren un obstacle per al seu creixement.