La Moleta del Remei

Situat en un petit puig a la vessant sud de la Serra del Montsià, és un punt estratègic d'intercanvi comercial entre el riu Ebre i la Mediterrània.

Enclavament costaner prop de la desembocadura de l’Ebre, La Moleta és un centre emmurallat del qual depenien petits assentaments propers. Els seus habitants eren l’elit de la tribu que controlava els excedents de la zona, principalment cereals, i els intercanviava per productes de luxe (olives, salaons de peix, vi, ceràmica feta a torn...) amb diferents pobles de la Mediterrània. Aquesta diferència d'estatus es constata per la construcció de sistemes defensius monumentals, muralles amb torres i bastions que no tenen finalitat militars.

La Moleta del Remei és l'únic poblat de l'àrea sud de la Ilercavònia que presenta una seqüència ininterrompuda d'ocupació entre la segona meitat del segle VII aC i les darreries del segle II aC. El sistema urbanístic de la Moleta està definit per un nucli tancat amb carrers de circumval·lació, habitatges de planta rectangular adossats a la muralla i diversificació d'usos i tipus d'espais.

A la casa O’Connor d’Alcanar trobareu el Centre d’Interpretació que explica el desenvolupament de l’edat del ferro i la cultura ibèrica al municipi i, en el qual, s’exposen els materials del jaciment de la Moleta del Remei i de Sant Jaume-Mas d’en Serrà. Al Museu Comarcal del Montsià hi trobareu una síntesi del territori, la cultura i el poblament del tram final de l’Ebre, així com materials arqueològics d’altres jaciments.