Recinte fortificat

Aquest nucli es va fundar entre els segles VI-I aC. Ocupa un emplaçament que no es va triar per casualitat, ja que des del punt més alt del poblat es veu bona part de la Terra Alta. Aquest punt és una torre construïda amb pedra seca, que té una alçada màxima de 8,6 metres i que formava part de l'estructura defensiva del poblat, junt amb una muralla perimetral. La seva forma el·líptica la fa singular, ja que només se n'han trobat de similars en alguns ports de la Mediterrània com ara els de la part oriental de l'illa de Sicília. Tot i això, el poblat té alguns trets similars als poblats més pròxims, com ara el de Sant Antoni de Calaceit, el del Tossal del Moro de Pinyeres, de Batea, i el del Puig de la Nau, de Benicarló. El poblat de Gandesa tenia una superfície de 3300 m², la qual cosa el convertia en el més gran del seu entorn.

Les excavacions relaitzades van confirmar el poblat com un dels jaciments ibers més importants de Catalunya. En concret, es van descobrir tres habitacions en les quals hi va haver, fa més de 2000 anys, un taller de confecció de teixits de lli. En una de les habitacions hi ha dos diposits rectangulars i impermeabilitzats amb argila on es van trobar restes del lli macerat del qual s'obtenia la fibra per teixir. En aquest recinte també es van trobar 107 peces de teixidora, com ara els contrapesos utilitzats en les rudimentaries màquines de l'època. En la segona habitació es van descobrir restes de grans recipients de ceràmica, fet que indica la possibilitat que servís de magatzem. En la tercera hi ha una llar de foc rodona que gairebé l'ocupa tota.

Aquestes restes, junt amb les de ceràmica fenícia i grega, confirmen que els primers pobladors del Coll del Moro van incoporar-se al concert de les civilitzacions antigues de la Mediterrània junt amb les comunitats veïnes dels assentaments més pròxims, que avui anomenem ilercavones.