Exposicions
Comparteix: 

Venus de Gavà

MUSEU DE GAVÀ

 

Es tracta de part d’un recipient amb una representació antropomorfa femenina, trobat trencat en diferents fragments repartits per diversos nivells del rebliment del pou de la mina 16 de Gavà. En ella s’hi distingeixen uns ulls amb forma de sols, un nas llarg i estilitzat, uns pits, uns braços doblegats en angle recte pels colzes, les mans amb els dits estirats i recolzades sobre un ventre inflat com el d’una dona embarassada. La figura està guarnida amb una sèrie de braçalets a cada braç i amb un ornament corporal amb forma de pinta per damunt dels pits.

Alguns dels elements de la Venus de Gavà semblen símbols contraposats, així els ulls solars evoquen la llum i el cel, mentre que el seu color negre s’ha relacionat amb la terra. Una contraposició que recorda la dualitat de la naturalesa (dia – nit, vida – mort...). Així mateix, pel seu caràcter inequívocament femení, per la representació de l’embaràs i per l’expressiva actitud maternal i protectora, s’ha relacionat amb la fecunditat i la creació de la vida.

Sobre la Venus de Gavà conflueixen una tradició de representacions antropomorfes sobre ceràmica, que a la península Ibèrica es remunta al neolític antic, i una forma “chassey” de fer ceràmica arribada a Catalunya des del nord dels Pirineus. Són elements “chassey” visibles sobre la Venus de Gavà l’acabat acurat de la superfície, la coloració fosca, la utilització del motiu solar i de l’esgrafiat fi amb incrustació d’un colorant que en aquest cas és blanc, i la profusió decorativa en uns moments en que a Catalunya predominen les ceràmiques sense decoració.

Bibliografia

BOSCH, J. Y ESTRADA, A. 1994, La Venus de Gavà (Barcelona). Una aportaciónfundamental para el estudio de la religión neolítica del suroesteeuropeo, Trabajos de Prehistoria 51.2, 149-158.

 

Venus de Gavà